L’ictus hemorràgic o vessament cerebral es produeix pel trencament d’una artèria i l’extravasació de la sang a l’encèfal. Pot ser de dos tipus d’acord amb la localització de la sang: cerebral i subaracnoïdal. En el primer cas, el coàgul s’allotja al cervell (al parènquima o a nivell ventricular). En el segon cas, la sang es situa a l’espai subaracnoïdal (espai virtual que hi ha entre el cervell i l’aracnoide, una de les membranes que el recobreix).

Les hemorràgies cerebrals es relacionen fonamentalment amb la hipertensió arterial, que n’és el principal factor de risc però no l’únic. Cal considerar també el risc associat al consum d’alcohol, determinades malalties de la sang, l’ús de fàrmacs anticoagulants com l’heparina i el Sintrom, el consum de drogues i els traumatismes cranioencefàlics.

En els joves i adults de mitjana edat i sense factors de risc, sempre cal considerar la possibilitat de que el mecanisme subjacent a l’hemorràgia sigui estructural; és a dir, que existeixi una anomalia anatòmica per al desenvolupament de l’hemorràgia, concretament, aneurismes i malformacions vasculars cerebrals. El trencament d’una d’aquestes malformacions és una de les formes més greus d’ictus i afecta gent jove.

L’hemorràgia subaracnoïdal es relaciona principalment amb traumatismes i, quan és espontània, amb el trencament d’un aneurisma (sac format per la dilatació de la paret arterial).