El meu estat d’ànim
Patir un ictus i, sobretot, sofrir una discapacitat, suposa un cop molt fort per a una persona, ja que significa començar pràcticament una nova vida.
S’ha de ser conscient que l’estat d’ànim pot canviar i que la tristesa és un estat comú després de patir un ictus. Pot aparèixer fragilitat emocional, que es pot manifestar de diverses maneres:
- Apatia: No tinc interès per res, estic aturat sense cap mena d’expressió.
- Incontinència emocional: puc plorar o riure sense gairebé cap motiu.
- Puc estar més irritable, fins i tot algun cop agressiu.
Sempre que s’experimenti un canvi en l’estat d’ànim s’ha de consultar al metge, que podrá indicar un tractament. No posar remei a aquesta situació té efectes negatius:
- Dificulta una bona recuperació, ja que hi ha poca motivació.
- Provoca una falta d’atenció i interès que repercuteix negativament en la nostra reinserció familiar i social.
- Afavoreix l'immobilisme i les complicacions que se’n deriven (deformitats articulars, possibilitat de nafres, fatiga cada cop mes fácil).
Si no cuidem el nostre estat d’ànim entrem en un cercle viciós que hem d’evitar. És un problema de salut i s’ha de demanar ajut, consell professional. També convé participar en Grups d’ajuda mútua (GAM) per rebre recolzament.
|
