Notícies

El tractament de l’ictus isquèmic es podrà administrar fins a 4 hores i mitja després de l’inici dels símptomes 
 
Un estudi internacional, publicat en el New England Journal of Medicine i en el que han participat diferents hospitals catalans, demostra que el tractament trombolític de l’ictus isquèmic és eficaç més enllà de les 3 primeres hores, i que es podrà administrar dins de la finestra terapèutica de 0 a 4:30 hores. Donat que l’ictus és la primera causa mèdica de discapacitat, aquest fet permetrà reduir el nombre de pacients afectats per les seqüeles. L’estudi també destaca que segueix essent bàsic tractar quan més aviat millor, doncs els resultats són més satisfactoris. 
 
Els resultats d’un estudi multicèntric i internacional anomenat ECASS III (N Engl J Med. 2008;359:1317-29), així com els d’un estudi observacional que s’ha publicat recentment (Lancet. 2008;372(9646):1303-9), dels quals en són coautors neuròlegs de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, demostren que el tPA iv pot ser administrat de forma segura dins les 4 hores i mitja següents a l’inici de l’ictus, i que els beneficis que se n’obtenen, tot i ser moderats, són significatius: per cada 14 malalts tractats amb tPA iv entre les 3-4:30 hores, un assolirà la independència funcional als 3 mesos.

L’activador del plasminogen tissular intravenós (tPA iv) és l’únic tractament disponible, actualment, per a l’ictus isquèmic. L’any 1995 es publicaren els resultats de l’estudi que demostrava l’eficàcia del tPA iv administrat en les tres primeres hores de l’ictus. Aquesta finestra terapèutica tan reduïda és un dels motius principals del baix percentatge de malalts amb ictus isquèmic, d’un 3% a un 6%, que reben el fàrmac. Si bé dos assaigs clínics europeus que estudiaren l’eficàcia del tPA iv administrat en les primeres 6 hores varen ser negatius, dades procedents d’una anàlisi combinada dels resultats obtinguts en diversos estudis varen oferir dues dades rellevants: d’una banda, va quedar demostrat que el tractament era significativament més eficaç quan més d’hora s’administrava, i particularment quan es donava en els primers 90 minuts després de l’ictus, i de l’altra, es va obtenir una certa evidència que el tPA funcionava més enllà de les tres primeres hores. Atès que aquesta evidència era insuficient per a plantejar l’administració del fàrmac en la pràctica clínica es va dissenyar un assaig clínic aleatoritzat (ECASS III) amb l’objectiu de demostrar l’eficàcia i seguretat del tPA en la finestra 3-4:30 hores, que ha estat positiu.