L’ictus és una malaltia aguda que ningú no s’espera, però que afectarà a una de cada sis persones al llarg de la seva vida. Aquesta malaltia és la primera causa de discapacitat, i la primera causa de mortalitat en dones i la segona en homes. Només a Catalunya, cada any es registren uns 13.000 diagnòstics d’ictus nous, dels quals un 10% són en persones menors de 55 anys.

Aquestes xifres demostren que encara ens queda molt per recórrer. Des dels nostres orígens, hem treballat incansablement amb un compromís clar per la sensibilització, la recerca i el suport a les persones supervivents d’aquesta malaltia aguda i les seves famílies.

L’ictus és una malaltia que, en gran part, es pot prevenir gràcies a un estil de vida saludable. Sabem que nou de cada deu ictus es deuen a factors de risc modificables, com la hipertensió arterial, la diabetis i el tabaquisme. A més, hi ha altres factors que l’evidència 

científica ha demostrat que contribueixen a la seva aparició, com la contaminació, tot i que encara no apareguin a les guies mèdiques internacionals. La nostra tasca és donar-ho a conèixer.

Però també forma part de la nostra missió donar suport a les persones que han tingut un ictus i en pateixen les seqüeles físiques i psíquiques. La discapacitat impacta en el seu dia a dia i en el de les seves famílies. En una població cada cop més envellida, Catalunya i Europa es preparen per enfrontar-se a l’increment de casos d’ictus en els pròxims 15 anys.

Sovint, l’ictus és un punt d’inflexió en la vida de les persones, però no un punt i final. Des de la Fundació Ictus ens esmercem per transmetre que hi ha vida després d’un ictus. Que, després d’un cop tan dur, en què el món s’atura de cop i volta, tot torna a començar. I és aquest camí el que ens agradaria fer plegats.