Quan i com vas patir l'ictus?

Tenia 60 anys i uns dies abans de l’ictus vaig perdre la visió durant uns segons. Vaig anar al CAP i em van enviar a l’especialista. Em va dir que la vista estava perfecte, que la pèrdua de visió devia venir d’un altra banda. El metge del CAP em va receptar una pastilla i cap a casa. Una setmana després vaig patir l’ictus a la feina. Em vaig quedar quatre hores a terra perquè treballava a la meva pròpia empresa i ja no hi havia ningú a aquelles hores. No em podia aixecar i me les vaig empescar per trucar tot sol a emergències llençant una pilota que vaig fer amb un material que tenia a mà. L’ambulància em va portar a l’Hospital Arnau de Vilanova (Lleida).

Quines seqüeles et van quedar?

Em va quedar afectada tota la part esquerra del cos. Vaig anar un any amb cadira de rodes i poc a poc, vaig anar recuperant mobilitat. També vaig perdre sentits: el tacte, l’olfacte...

Com se't va acudir la iniciativa de sortir en bici en grup amb bicicleta per fer front a l'ictus?

En perdre el sentit del tacte, no notava ni l’olor de colònia, per exemple, ni la sensació de l’aire a la cara. El tacte, per exemple. Jo ja tenia l’hàbit d’anar amb bici abans de l’ictus. I vaig recordar com em sentia quan pedalava. Així és que estiuejant a Salou, vaig agafar la bicicleta, li vaig posar dues rodetes, perquè no tenia equilibri, i vaig pedalar pel passeig marítim. Vaig notar la brisa del mar de nou i vaig recuperar aquella sensació de plaer i llibertat que no havia oblidat. A partir d’aleshores, vaig anar sortint amb bici regularment perquè tot eren sensacions positives. Amb el temps, vaig compartir l’afició amb altres pacients membres de l’AMILL.

Quantes persones i amb quina periodicitat sortiu habitualment?

Ara som una desena de participants que quedem amb regularitat. Al grup hi ha homes i dones que han patit un ictus i, de tant en tant, també ens acompanyen familiars, parelles, etc. El grup és mixt. Sortim tots els dimarts i dissabtes. Algun diumenge sortim un grup més reduït.

Quines característiques tenen les bicicletes adaptades que feu servir?

Al principi, jo tenia la meva bici BBT d’abans de l’ictus i li vaig incorporar dues rodetes. La gent em mirava i feia cara de pensar “encara no ha après a rodar”?. I jo pensava en com d’afortunat n’era d’haver après més que ells a la vida, després de l’ictus. Amb el temps, vam adquirir bicicletes de tres rodes, tricicles. Adaptem els frens i el canvi de marxes segons el lateral afectat del pacient.

"(...) Gràcies a l’ictus he après a viure. Podia passar per davant d’un bosc i no veure ni un arbre. Ara admiro cada arbre".

Com ha millorat la teva qualitat de vida el ciclisme després de l'ictus?

Tinc més fortalesa física, agilitat i capacitat motriu gràcies al moviment de les cames. A més, també ha millorat molt el meu trànsit intestinal. Però el que més noto és la millora en l’estat anímic, tinc vida futura, més amics i persones conegudes; em sento més útil, més independent i faig una vida normal. Recordo que una altra entrevista a La Mañana, el 2016, em van preguntar si era més feliç després de l’ictus. La periodista es va sorprendre quan li vaig dir que gràcies a l’ictus he après a viure. Podia passar per davant d’un bosc i no veure ni un arbre. Ara admiro cada arbre. La bici m’ha tornat la vida.

Com poden contactar amb Bici Ictus les persones interessades en participar?

Les persones interessades poden adreçar-se a l’associació AMILL. Els hi facilitaran el contacte del grup i ens coordinarem per whatsapp, com ho fan tots els grups ciclistes.