Què és la fibril·lació auricular?

La fibril·lació auricular (FA) és una arrítmia que apareix quan el cor batega de forma ràpida i desorganitzada.

Per què és important el seu diagnòstic?

És important donar a conèixer aquest tipus d'arrítmia per les seves implicacions en la malaltia cerebrovascular, ja que pot augmentar el risc d'ictus. És una de les arrítmies més freqüents. Els estudis de què disposem demostren que pot arribar a afectar l'1-2% de la població general. A mesura que l'edat avança, es fa més prevalent: Per sobre dels 40 anys, la prevalença és del 4,4%; per sobre dels 60, la pateixen el 8,5%, i per sobre de 80 anys, arriba a afectar fins al 16-17% de les persones.

Quins símptomes pot causar?

El símptoma més freqüent és la percepció de palpitacions. A més, pot causar cansament, dolor al pit, pèrdua de consciència o sensació de falta d'aire amb els esforços. Les persones amb fibril·lació auricular acostumen a tenir pitjor qualitat de vida a causa dels símptomes i la seva repercussió en les seves activitats de la vida diària. En altres casos, la fibril·lació auricular no produeix cap símptoma i es detecta en controls rutinaris.

Com es diagnostica?

Es pot sospitar pels símptomes i l'existència d'un pols arrítmic, però per diagnosticar la fibril·lació auricular cal realitzar un electrocardiograma. És recomanable que les persones que notin el seu pols irregular consultin en un centre de salut per comprovar si es tracta d'una arrítmia, especialment en el cas de persones majors de 65 anys.

Com puc prevenir la fibril·lació auricular? Les persones que pateixen una malaltia cardiovascular (pressió alta, alteració de vàlvules cardíaques, malaltia de conducció del cor, etc.) tenen més probabilitat de patir aquesta arrítmia. També és cert que hi ha un component d'atzar en l'aparició d'aquesta patologia. Allò que està a les nostres mans és controlar els factors de risc: evitar l'obesitat, tenir la pressió arterial controlada, no fumar ni prendre alcohol en excés i tenir una vida activa.

Quan hauria d'acudir al centre de salut?

Si es noten palpitacions, pols irregular, falta d'aire, pèrdua de consciència o dolor del pit. Si tens aquest diagnòstic i, malgrat el tractament prescrit persisteixen alguns dels símptomes previs, cal consultar un metge.

Quina relació té la fibril·lació auricular amb l'ictus?

La FA predisposa a la formació de coàguls al cervell. Les últimes auditories realitzades a Catalunya (2018) van demostrar que el 19% dels pacients que van ingressar a l'hospital per ictus patien fibril·lació auricular. Podem afirmar que la fibril·lació auricular és, al costat de la hipertensió, un dels factors de risc d'ictus més importants.

Quin és el tractament?

Aquest és un tema complex. El tractament procurarà prevenir les complicacions derivades d'aquesta arrítmia i, a més, servirà per alleujar els símptomes que provoca:

● Prevenció de complicacions

La fibril·lació auricular predisposa a la formació de coàguls a la sang que podrien arribar a provocar un ictus. Per aquest motiu, alguns pacients necessiten prendre medicacions que els evitin (els anomenats fàrmacs anticoagulants). Aquests tractaments fan la sang més líquida i poden produir sagnats amb més facilitat, per la qual cosa es requereixen freqüents controls per dosificar-los.

● Alleujament dels símptomes

Els tractaments alleujaran els símptomes que limiten la qualitat de vida. Es necessitarà controlar la freqüència del cor i intentar que el ritme del cor es mantingui o retorni regular:

▪ Control de la freqüència cardíaca: En la fibril·lació auricular, les pulsacions es poden accelerar, causant palpitacions. De vegades, es necessita medicació per mantenir la freqüència per sota de 100 batecs per minut. ▪ Control del ritme cardíac: el ritme normal és regular i organitzat. Quan es presenta FA, el ritme és irregular i desordenat. Hi ha diferents estratègies terapèutiques per recuperar el ritme normal.

Per al bon control de la fibril·lació auricular, també són fonamentals els canvis en l'estil de vida i el control d'altres condicions de salut com la hipertensió, la diabetis, les malalties de les vàlvules del cor, l'obesitat, l'apnea del son, la malaltia pulmonar obstructiva crònica i la insuficiència renal crònica.

Si tinc fibril·lació auricular, hauré de prendre anticoagulants per sempre? Segons el risc de cada persona per les seves característiques (gènere, edat, malaltia cardíaca prèvia, etc.) cal prendre anticoagulants orals per evitar l'ictus. Els tractaments anticoagulants han de ser presos de per vida, tret que sorgeixin problemes de salut que els contraindiquin. És molt important no oblidar-se la medicació pautada i acudir als controls habituals. D'aquesta manera, disminueix el risc que es formi un coàgul al cor que podria desencadenar un ictus.