Els casos d’ictus s’incrementaran un 34% a Europa al 2035

Comparteix
Publicat el divendres, juny 1 de 2018

La jornada ‘Catalunya i Europa davant l’ictus’, organitzada per la Fundació Ictus, va servir per projectar les línies d’actuació contra la malaltia durant els propers 10 anys. Segons les previsions, el número de casos incrementarà molt per l’envelliment de la població.

Els casos d’ictus s’incrementaran un 34% a Europa al 2035

L’envelliment de la població té moltes conseqüències en l’àmbit de la salut. Alguns dels seus efectes ja es comencen a notar i d’altres tindran efecte a mitjà i llarg termini. Una d’aquestes, i molt rellevant, serà el fet que, segons les previsions dels experts, els casos d’ictus a Europa s’incrementaran en un 34% d’aquí a l’any 2035. Aquest augment provocarà un 45% més de morts per ictus en les properes dues dècades, i un 25% més de persones supervivents amb seqüeles.

Aquestes són algunes de les dades més destacades extretes del document Catalunya i Europa davant l’ictus, que es va presentar el passat 1 de juny en una jornada celebrada a la Pedrera de Barcelona i organitzada per la Fundació Ictus, en què han participat els màxims responsables de les societats europees dedicades a la lluita contra l’ictus, l’European Stroke Organisation (ESO) i l’Stroke Alliance for Europe (SAFE).

SAFE treballa des de 2003 per posar les polítiques de prevenció de l’ictus en l’agenda dels Estats europeus, i per fer front a aquesta situació, l’ESO ha presentat al Parlament Europeu l’Stroke Action Plan for Europe 2018-2030, una proposta de full de ruta que vol reduir un 10% el nombre absolut d’ictus al continent i que 9 de cada 10 pacients siguin tractats en una unitat d’ictus —una unitat hospitalària específica per a aquests casos—. A més, l’ESO veu prioritari desplegar plans estatals que introdueixin l’ictus en tota la cadena d’atenció sanitària, des de l’atenció primària fins a l’atenció dels supervivents.

Cada any 13.000 persones ingressen per ictus als hospitals de Catalunya. És la segona causa de mort i la primera causa clínica de discapacitat. La incidència és de gairebé 180 casos per cada 100.000 habitants, mentre que la mortalitat se situa en 29,5 per cada 100.000 habitants.

Catalunya, pionera en el Codi Ictus

El document Catalunya i Europa davant l’ictus fa balanç de la implementació pionera del sistema de Codi Ictus, que cobreix tot Catalunya des de l’any 2006 i que s’activa una mitjana de 5.500 vegades cada any. Més de 6 de cada 7 casos són activats pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), i 3 de cada 10 acaben en tractaments de reperfusió, una teràpia que desfà el coàgul que provoca l’atac i que, aplicada a temps, pot minimitzar-ne els danys. Aquests tipus de tractaments han experimentat un increment molt accentuat a Catalunya els darrers 10 anys: si al 2008 la taxa se situava en 5,1 casos per cada 100.000 habitants —entre la trombòlisi intravenosa i la trombectomia-, l’any passat va arribar al 26,6.

El tractament és més efectiu com més ràpidament s’aplica, fet pel qual és comú assegurar que temps és cervell. Als darrers anys s’ha observat una millora en aquests temps de tractament dels ictus a Catalunya, coincidint amb el desplegament del Codi Ictus. Tant en els casos en què es requereix el tractament trombolític com en els de tractament endovascular, Catalunya se situa en mitjanes de temps molt inferiors a les recomanades pels organismes internacionals. No obstant això, és important remarcar la importància que, davant la sospita d’un ictus, qualsevol persona truqui immediatament al telèfon 112 per escurçar el temps de resposta. Sovint encara passa que alguns afectats arriben al centre sanitari pel seu propi peu, posant-se en risc i perdent un temps que alenteix la resposta assistencial; i és aquí, en l’activació del codi per part del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), on hi ha més marge de millora encara.

El Codi Ictus permet identificar ràpidament els pacients i traslladar-los el més ràpid possible fins a l’hospital preparat més proper amb capacitat per avaluar-los, diagnosticar-los i tractar-los. Els hospitals preparats per rebre pacients respecte dels quals s’ha activat el Codi ictus són 14 hospitals de referència i 12 de comarcals equipats amb teleictus, a totes les àrees del territori, en cadascuna de les quals hi ha definida una xarxa pròpia amb fluxos de derivació suportats pel SEM per escurçar el temps que passa entre l’inici de l’ictus i el tractament. S’estima que el Codi ictus, des de la seva implantació, ha evitat la mort de més de 2.000 persones.

La prevenció, punta de llança

Els últims estudis apunten que 9 de cada 10 ictus s’expliquen per 10 factors relacionats amb l’estil de vida i, per tant, modificables en certa mesura. Hipertensió, tabaquisme, excés de pes i colesterolèmia són alguns dels condicionants controlables de l’ictus.

En aquest sentit, l’ESO recomana estratègies de prevenció primària (per a persones sense factors de risc) i secundària (per a qui ha patit un primer ictus). Les primeres s’adrecen a promoure i facilitar l’adopció d’estils de vida saludables i assegurar l’accés universal a programes de cribratge i tractament adequats; en el cas de la prevenció secundària, els objectius se centren a incloure-la als plans estatals i assegurar-ne l’accés a, com a mínim, el 90% dels pacients, entre d’altres.

El repte pendent, l’atenció als supervivents

Tant a Catalunya com a la resta d’Europa, un dels reptes que planteja l’ictus és l’atenció als supervivents a llarg termini. El document presentat el primer de juny reconeix que el suport i l’atenció a llarg termini és la part del procés assistencial menys avaluada i de què es disposen menys dades, tot i la càrrega assistencial i econòmica que representa. El pla d’acció presentat per l’ESO proposa, entre d’altres mesures, establir plans nacionals de suport als supervivents, independentment del lloc de residència i de l’estatus socioeconòmic. També recomana establir equips que monitoritzin els plans per assegurar que les mesures implementades cobreixen les mancances dels afectats i de les seves famílies.