Consulteu més informació a conduir i deixeu-vos aconsellar directament per Discae.

Per què vas decidir orientar la teva autoescola a donar servei per a persones amb discapacitat?

M’he orientat professionalment al món de la discapacitat perquè a casa tinc una persona amb discapacitat. Tinc un fill que viu amb epilèpsia. Quan tenia set anys vam haver d’escolaritzar-lo en un centre especialitzat en atenció a persones amb discapacitat intel·lectual, fora de l’escola ordinària. I vaig pensar que calia omplir aquest buit formatiu, també, en el meu àmbit laboral: ensenyar a conduir a persones amb discapacitat física. Així és com fa 14 anys vaig obrir una nova autoescola centrada específicament en atendre les discapacitats.

Després d’un ictus, es pot tornar a conduir?

Després d’un ictus es pot tornar a conduir depenent de les seqüeles. La normativa diu que en funció del tipus d’ictus patit, isquèmic o hemorràgic, es podria tornar a conduir a partir dels sis mesos de l'episodi -en cas d'accident isquèmic transitori AIT- i a partir dels dotze després de diagnosticar les seqüeles de l'ictus. Quan s'ha patit un ictus s'ha de notificar el més aviat possible a la Direcció General de Trànsit.

Qui ho determina?

Qui determina si una persona afectada d’ictus està preparada per tornar a conduir és la DGT, dins d’uns barems, i el/la metge neuròleg. La revisió prèvia a conduir s’ha de superar en un centre mèdic de reconeixement de conductors, on se li demanarà l’informe neurològic favorable. A l’autoescola, formem exclusivament a persones amb discapacitats físiques.

I s’ha de reexaminar de la teoria i la pràctica?

No s’ha d’examinar de la teoria, ja que la persona manté el coneixement de les normes de circulació. Sí que s’ha d’examinar de la part pràctica amb un vehicle adaptat per valorar com s'ha adaptat amb les noves condicions psicofísiques.

Quins són els principals reptes als que s’han d’enfrontar les persones afectades d’ictus que volen tornar a conduir?

Després d’un ictus, el repte per tornar a conduir està en l’autoconfiança. La persona ha de tornar a confiar en sí mateixa, en la superació personal. És un peix que es mossega la cua: si aquesta veu que pot tornar a conduir, a l’autoescola li ho demostrem. En funció de les parts del cos afectades (una cama, un braç, ambdós, ...), personalitzem la formació pràctica als vehicles adaptats. En el cas de seqüeles en la vista, especialment en percebre les tres dimensions, la tasca és més complexa i l’aspirant pot tenir una mica de por. Però és a mesura que l’acompanyem, que pot treballar la confiança i l’autonomia al cotxe.

Les autoescoles convencionals tenen present la diversitat funcional dels i les conductores?

Contestaré amb una pregunta que em va fer un alumne: “Josep, t’haguessis dedicat al món de la discapacitat si no haguessis tingut el fill amb discapacitat?”. Vaig respondre que no. La discapacitat, si no la vius en pròpia persona, no en fas cas. Algunes autoescoles tenen algun mecanisme adaptat, però no és freqüent. L’autoescola convencional vol les persones convencionals.

Durant les pràctiques, viviu incomprensió d’altres conductors?

Tot i dur l’enganxina amb la “L” i el distintiu de discapacitat, alguna gent és poc comprensiva i intolerant. Hi ha poca empatia cap a l’aprenent. Hem d’estar més pendents dels altres conductors que dels alumnes. Quantes vegades ens topem amb persones que estacionen en places de mobilitat reduïda quan no tenen cap discapacitat? O vianants que no miren abans de creuar un pas?

Quines cures i adaptacions s’han de tenir en l’acompanyament a persones que han patit un ictus i que volen tornar a conduir?

Posem especial cura en que la persona recuperi la mateixa confiança que tenia quan conduïa abans de l’ictus. L’ictus no el pateix només la persona afectada, sinó també l’entorn familiar. Els familiars, sovint, sobreprotegeixen a qui pateix una discapacitat, i el que cal és fonamentar de nou l’autonomia. A l’hospital tothom et cuida. Però quan et donen l’alta, has de tornar a cordar-te les sabates, baixar al carrer, fer vida habitual... I també, tornar a conduir. Pots patir un nou episodi d’ictus en qualsevol moment, no necessàriament has de témer que serà mentre condueixis.

Com viuen el procés de reaprendre a conduir les persones a les qui has format?

Amb la conducció, les persones premem l’accelerador i el freno amb el peu dret i canviem la marxa amb la mà dreta, i activem els llums intermitents amb l’esquerra. Per tant, reaprendre a conduir dependrà de les extremitats afectades. És difícil al principi, però els ajudem a adaptar-se a conduir d’una nova forma segons les possibilitats corporals i cognitives que presenta. Fem les pràctiques amb un cotxe automàtic, sense embragatge, que compta amb un comandament. En treure’s el carnet, serà la persona conductora la qui determini quines adaptacions mecàniques pot fer al seu vehicle, segons el seu nivell adquisitiu.

És habitual que tingueu clients amb ictus que vulguin tornar a conduir una moto?

És poc freqüent. Però tenim persones que han estat amputades que sí que volen tornar a conduir en moto. Una persona que ha sobreviscut a un ictus pot tornar a pujar a una moto si té poc afectades les extremitats. Però essencialment s’ha de poder sostenir dempeus.

Què has après aquests anys treballant amb conductors novells amb discapacitats?

No donem res per fet i deixem-nos assessorar per professionals de la conducció i la medicina, abans de descartar la possibilitat de tornar a conduir. Abans de comprar-se un vehicle adaptat, cal estudiar quines necessitats té la persona que vol tornar a conduir.