“La dieta mediterrània és l’element clau en el control del factors de risc cardiovascular”

Comparteix
Publicat el dimecres, maig 12 de 2021

La doctora Núria Virgili Casas, del servei d’endocrinologia i nutrició de l’Hospital Universitari de Bellvitge, parla sobre ictus i nutrició. Habitualment, la doctora Virgili atén les persones que han patit un ictus en la fase aguda, quan encara estan ingressades a l’hospital.

Cal consumir més fruites, verdures, oli d’oliva, oli d’oliva extra, fruits secs... Tot això forma part de l’alimentació de la dieta mediterrània i millora el benefici sobre el risc cardiovascular

En què consisteix la vostra intervenció amb els pacients d’ictus?

La nostra intervenció en l’entorn hospitalari és, sobretot, el suport nutricional en la fase aguda. La majoria de les consultes van dirigides a la disfàgia i la nutrició enteral –a través d’una sonda–. En el primer cas, si els pacients poden fer dieta oral, adaptem l’alimentació a les textures més adequades per facilitar la deglució. En el segon cas, la nutrició enteral és una opció quan la disfàgia és molt important o hi ha una disminució del nivell de consciència. Els problemes amb l’alimentació es poden tractar a través del tractament rehabilitador amb els serveis de logopèdia per fer la transició de l’alimentació enteral a l’oral, fins i tot a la recuperació completa. Veiem tot el procés.

Hi ha diferència entre la disfàgia de sòlids i líquids?

Sí, però la seqüela més freqüent és la disfàgia als líquids. Aquí recomanem l’ús d’espessidors. Però, és clar, també pot haver-hi disfàgia als aliments sòlids. En aquest cas, els pacients necessiten la modificació de la textura dels aliments: des de que sigui una preparació per facilitar la deglució a què sigui pastosa totalment homogènia i regular. Però també hi ha altres necessitats, com dietes de fàcil deglució a base d’aixafats que quedin ben emulsionats, amb una consistència humida, perquè la persona s’ho pugui empassar amb facilitat. Tot això varia segons l’àrea del cervell que ha estat afectada i cal tenir-ho en compte per determinar la dieta que més faciliti l’alimentació al pacient, perquè necessiti el mínim suport artificial.

Després d’un ictus, també és important seguir una dieta saludable.

Moltes vegades un ictus apareix com una suma de factors de risc que conflueixen en una persona, ja sigui el sobrepès, l’obesitat o la hipertensió. Però molts cops, tots aquests factors estan relacionats. D’entrada, la recomanació número 1 seria seguir una dieta saludable basada en la dieta mediterrània. Cal consumir més fruites, verdures, oli d’oliva, oli d’oliva extra, fruits secs... Tot això forma part de l’alimentació de la dieta mediterrània i millora el benefici sobre el risc cardiovascular. Després hi ha altres factors de risc, com la hipertensió o la dislipèmia, en els quals el tractament farmacològic permet incidir molt en la seva millora.  

I l’obesitat?

Aquest és un cavall de batalla que no té pastilleta. Aquí probablement el més important és modificar l’alimentació amb l’augment del consum de fruites i verdures. També són importants altres aliments com els llegums. I consumir menys carn vermella, incloure el peix... I una altra qüestió important, també, és controlar les racions. És a dir, la quantitat que posem al plat i que mengem.

Seguir una dieta equilibrada també forma part de la prevenció d’un ictus.

Una alimentació saludable i aquí afegeixo també l’activitat física formen part de la prevenció. Però l’activitat física també és important després de patir un ictus. Encara que després de la malaltia aguda pugui haver-hi limitacions, cal fer activitat física dins les possibilitats de cadascú, sobretot és recomanable de cara a conservar la massa muscular.

Relacionat amb la reducció de mobilitat d’alguns supervivents d’ictus, és habitual engreixar-se?

És clar, perquè la mobilitat de la persona està més limitada. Nosaltres oferim petits consells per persones amb mobilitat reduïda, perquè puguin fer unaactivitat física adaptada com a mínim tres cops a la setmana. Són exercicis que es poden fer fins i tot des d’una cadira, perquè la persona se senti més segura. Aquí l’important és conservar la massa muscular i conservar la mobilitat de les articulacions per evitar rigideses, que sovint són doloroses. Hi ha seqüeles que de vegades situen al pacient en un cercle viciós, perquè si tenen dolor no es mouen, però és important, dins les seves possibilitats moure’s, ja sigui sol o amb ajuda de cuidadors. Encara que la persona sigui més passiva, cal evitar la immobilització absoluta.