La higiene oral és un factor oblidat durant la rehabilitació en pacients amb ictus

Comparteix
Publicat el dijous, març 24 de 2022

Sandra Martínez, higienista dental i voluntària de l’Associació Superar l’Ictus Barcelona, ens explica en aquesta entrevista la importància de mantenir una bona higiene oral, tant en la prevenció com en l’etapa post-ictus, per tal d’evitar bactèries que poden causar inflamació i, fins i tot, malalties cardiovasculars.

Home amb un raspall de dents a la mà

Per què és important mantenir una bona higiene oral i com influeix en la nostra salut?

És primordial beneficiar-se d'una bona salut oral i, d'aquesta manera, adquirir una primera barrera preventiva contra malalties. La boca és l'accés a l'aparell digestiu i el respiratori. Per això, tots els bacteris presents a la cavitat bucal poden accedir i propagar-se amb facilitat a altres parts del cos, i poden afectar la flora intestinal o els pulmons, tot desenvolupant pneumònies i, fins i tot, la segregació de substàncies com a resposta inflamatòria d'aquests bacteris.

Si no hi ha una bona higiene bucodental, es presentarà acumulació de bacteris en la cavitat oral facilitant l’aparició de gingivitis. Aquesta és una malaltia inflamatòria i infecciosa dels teixits tous i durs que sostenen les dents, causada per l’acumulació de placa bacteriana en la superfície de les dents i al marge gingival, que es prolonga per una resposta immunitària desregulada. Amb la seva progressió, es desenvolupa inflamació, envermelliment i sagnat. Si la placa bacteriana i la reacció inflamatòria que l'acompanya afecta a les estructures de suport dental, la inflamació gingival es converteix en periodontitis.

La malaltia periodontal es pot prevenir i tractar millorant la higiene bucal i assistint a revisions dentals regulars. Oferint profilaxi (tractament preventiu) és possible alleujar la inflamació del teixit i així reduir els riscos.

Quina relació té la periodontitis amb l’ictus?

La higiene oral deficient és un factor que contribueix a la malaltia periodontal i,en aquest sentit, és un factor de risc d'ictus modificable. Com ja s'ha explicat, la periodontitis és una malaltia que manifesta inflamació, envermelliment i sagnat. Aquesta inflamació afavoreix la producció de certes substàncies i proteïnes en la sang, que participen en la resposta sistemàtica a la inflamació. S'ha evidenciat que aquestes respostes tenen un paper important en l'ateroesclerosi (dipòsit de substàncies lipídiques a les parets de les artèries), i per això, la inflamació periodontal pot tenir un paper rellevant a l'inici o a la progressió de malalties cardiovasculars i de l'ictus.

Com puc evitar l’acumulació de placa bacteriana i controlar la meva higiene oral?

Les accions per tal d’evitar la placa bacteriana i dur a terme una adequada higiene oral no s’allunyen de les premises que ja coneixem, però no per això deixa de ser important recordar-ho i fer-ne èmfasi. Aquests serien els quatre punts principals:

  • Raspallar-se les dents en profunditat almenys 3 vegades al dia, després de cada menjar.
  • Utilitzar el fil dental per eliminar les restes de menjar que han quedat entre les dents, fins i tot després del raspallat.
  • Fer servir productes dentals amb fluor i fer ús de col·lutoris bucals almenys dues vegades al dia.
  • Vigilar la teva alimentació. S’ha de seguir una dieta equilibrada i evita menjar entre hores.

Tanmateix, visitar periòdicament un professional dental per prevenir i tractar és clau. Cal recordar que una neteja professional és un complement d'una bona rutina de salut bucal, i ajudarà a controlar l’acumulació de placa bacteriana en les zones difícils on el raspallat diari no arriba.

Actualment es parla molt de les pastes de dents naturals sense fluor. Quina és la teva recomanació?

Les pastes de dents naturals que no contenen fluor no deixen de ser una opció si la tècnica del raspallat és l'adequada i és eficaç. Hi ha evidència  que altres substàncies tenen efectes antimicrobians per a les genives, com per exemple l'oli de coco. Conté majoritàriament àcids grassos, com l'àcid làuric, que ha demostrat tenir efectes antiinflamatoris i antimicrobians.

L'ús de pasta de dents amb fluor és l'únic additiu dels dentífrics que presenta un valor significatiu com a prevenció de les càries. Però és cert que aquesta eficàcia és difícil d'avaluar, ja que depèn de la concentració de fluor que contingui cada pasta de dents, del temps que aquesta roman a la boca, del nombre de cops que s'aplica al dia, entre d'altres. La majoria de pastes dentífriques contenen concertacions de fluor entre 1.100-1.500 parts per milió (ppm), i en les pastes dentífriques farmacèutiques és un contingut més elevat, entre 2.500-2.800 ppm.

D’altra banda, també estan molt esteses les pastes dentals naturals amb bicarbonat sòdic. És cert que té efectes antimicrobians i, fins i tot, és un component, en petita concentració, d'algunes pastes de dents. En grans quantitats o essent la substància principal, produeix una abrasió en la nostra mucosa, geniva i esmalt dental. Per això, no és recomanable el seu ús diari, tot i el seu efecte antibacterià.

Així doncs, si no utilitzem pastes de dents amb fluor, tenim més risc d'aparició de càries, però no és significatiu que apareguin. Si volem fer servir recursos més naturals, els olis de coco, menta i sèsam poden ser bons substituts sobre la part de control bacterià, però no de prevenció de càries. Tenir en compte els components de les pastes de dents és igual d'important que conèixer la importància del bon raspallat. És opció personal fer ús d'uns productes o d'altres, però a condició que no afecti negativament la salut oral.

Quines eines són més eficaces per dur una higiene oral adequada?

En el mercat es poden trobar diversos materials per dur a terme una bona higiene oral diària. Entre els raspalls dentals, destaquen els raspalls elèctrics. Aquests tenen un capçal més petit que facilita accedir a la part més posterior i també la realització automàtica dels moviments circulars proporcionant menys moviments manuals i fatiga a l'hora del raspallat.

Una altra eina més professional seria un irrigador. És una xeringa que emet un raig d'aigua a pressió i que permet millorar la neteja interdental. És una de les millors propostes, ja que proporciona accés a totes les zones de la boca i no és agressiu per a les genives. En el mercat hi ha diferents models amb diferents capçals, segons necessitat i àrees a netejar.

D’altra banda, s’han de destacar els didals de goma i els raspalls linguals. Són eines poc conegudes, però que poden ser molt útils. La seva aplicació estaria més enfocada per a moments en què el raspallat clàssic no es pot realitzar, sigui per motius d'hospitalització o mobilització. El didal de goma pot fer la funció d'un raspall de dents més bàsic i petit. Es col·loca al dit i es frega per totes les cares de les dents i de la mucosa. No faria falta utilitzar pasta dental, però pot ser més agradable aplicar-ho humitejat amb algun col·lutori que doni un gust més mentolat. De la mateixa forma, el raspall lingual consta d'un mànec amb un arc per on es raspalla la llegua. Sempre els moviments hauran de ser des de la zona més posterior de la llengua cap a la punta lingual, netejant el raspall si és necessari, i repetir l'acció diverses vegades.

Destacar que és possible la necessitat de modificar els instruments d'higiene oral per facilitar-ne l'ús, i buscar suport i consulta amb un terapeuta ocupacional. Per exemple, la paràlisi facial pot ser presentada després de l'ictus i pot causar dificultats per netejar completament la boca de partícules d'aliments, provocant halitosi, càries, risc d'infecció i periodontitis. Per això, es tracta la importància d'una higiene oral completa. La feblesa de l'àrea facial o la paràlisi de les extremitats poden fer que els procediments d'higiene bucal siguin extremadament difícils. Així doncs, consultar amb un terapeuta ocupacional en aquests casos seria el més adequat.

Llavors, és més recomanable un raspall elèctric que un de tradicional? Ara estan molt de moda els raspalls de bambú, els recomanaries?

Fer ús d’un raspall elèctric o manual sempre serà una opció personal segons les preferències de cadascú, habilitats i adaptacions a l’hora del raspallat.  El fet de tenir el raspall elèctric més nou i car del mercat no garanteix la prevenció de càries o de placa bacteriana. Amb un raspall tradicional podem fer la mateixa neteja, però ´pot semblar que amb un elèctric és més còmode, hi ha menys fatiga en l’acte, i això pot fer que agradi més i proporcioni més temps de raspall i motivació per a la rutina diària.

Referent als raspalls de bambú, són una bona substitució als de plàstic manuals. No hi ha diferències en quant a la higiene oral, però si és més sostenible des del punt de vista ambiental. S’ha estudiat si hi ha diferència entre els raspalls de bambú amb els tradicionals, en relació a la contaminació microbiana que hi ha entre les truges, els pèls dels raspalls, que s’adhereixen després de cada ús, i es va concloure que contenen la mateixa quantitat de microorganismes. Per això, es recomanable fer els canvis de raspall cada tres mesos i guardar-los en un lloc net i sec, allunyats de possibles esquitxades i del contacte amb els raspalls d’altres.