La mobilització del pacient després d'un ictus i la resposta del flux sanguini cerebral

Comparteix
Publicat el dijous, maig 6 de 2021

Una recerca liderada per l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), amb la participació d'investigadors de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IIB Sant Pau), conclou que la mobilització ràpida dels pacients que han patit un ictus isquèmic afavoreix la seva recuperació motora, però podria afectar-ne la perfusió del flux sanguini cerebral durant les hores posteriors. 

La doctora Raquel Delgado-Mederos (centre), de la unitat de malalties vasculars cerebrals de l’Hospital de Sant Pau, provant la sonda DCS, mentre la investigadora Clara Gregori (dreta) manipula el dispositiu

La majoria dels ictus són isquèmics, els quals es caracteritzen per una obstrucció del flux sanguini al cervell. Un accident cerebrovascular com aquest és una emergència mèdica, per això el temps de resposta és molt important, amb l'objectiu de poder aplicar el tractament quan abans millor i reduir les seqüeles.

Un cop a l'hospital, en els primers dies després d'un ictus, els metges varien la inclinació dels capçals del llit dels pacients per millorar la circulació del flux sanguini al cervell, que s'ha vist afectat pel taponament d'una artèria. Aquesta tècnica, no invasiva, permet monitorar les variacions de la resposta cerebral.

Un d'aquestes mecanismes és l'autoregulació cerebral, un procés biològic que permet l'abastiment de sang al cervell, encara que hi hagi canvis de pressió, i contribueix a la protecció neuronal que ajuda a mantenir el flux de sang al cervell quan es produeixen canvis en el teixit cerebral. Encara es desconeixen molts dels mecanismes que controlen aquesta resposta.

Pel que fa als canvis de postura dels pacients per afavorir la circulació sanguínia cerebral, al voltant d'un 25% dels casos d'ictus isquèmics respon als canvis posturals de manera paradoxal. En aquests pacients, quan se'ls canvia d'estar estirats a estar inclinats i després se'ls torna a estirar, el seu flux sanguini no retorna als mateixos valors inicials.

Ara, un equip internacional d'investigadors, liderat per l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), ha elaborat una anàlisi combinada de tres estudis sobre el flux sanguini cerebral en pacients de malalties cerebrovasculars. Aquesta anàlisi conclou que les variacions del flux sanguini cerebral d'aquests pacients, observades quan se'ls canvia de postura al llit, podrien indicar que hi ha errors en la resposta d'autoregulació cerebral.

Les dades analitzades mostren que als pacients sans, el flux sanguini cerebral disminueix quan passen d’estar estirats a una postura elevada, i després augmenta fins als nivells inicials quan tornen a estirar-se. En canvi, als pacients d’ictus isquèmic, tant els valors tant del flux sanguini cerebral com els de la pressió arterial no retornen als valors observats inicialment.

També s’ha observat que, durant les 48 hores posteriors a l’ictus, el flux sanguini cerebral d’aquests pacients està correlacionat amb la pressió arterial mitja, però només a l’hemisferi del cervell que ha patit la lesió. Aquestes dues observacions suggereixen que la variació del flux sanguini en resposta als canvis de postura podria fer-se servir per a identificar errors en la resposta d’autoregulació cerebral. 

Per tant, la mobilització ràpida dels pacients que han patit un ictus isquèmic n’afavoreix la recuperació motora. Però les dades que aporta aquesta anàlisi podrien suggerir que la mobilització durant les hores posteriors a l’ictus pot afectar-ne la perfusió del flux sanguini cerebral. 

Els resultats de l'estudi, en el qual han publicat investigadors de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IIB Sant Pau), s'han publicat en un article científic a la revista BMC Neurology.

Més informació