Més del 20 % de les persones que pateixen un ictus presenta afàsia

Comparteix
Publicat el dilluns, juny 27 de 2022

L’afàsia és un trastorn causat per un dany a la part del cervell que s’ocupa del llenguatge. Té conseqüències en la comunicació i pot afectar la lectura, l’expressió, l’escriptura i la comprensió. L’ictus n’és una de les causes més freqüents. El 28 de juny es commemora el Dia Mundial de l’Afàsia per donar visibilitat a les persones que conviuen amb aquesta malaltia. Per aprofundir en el tema, entrevistem la Dra. Sonia Quiñones, neuropsicòloga de la Fundació Ictus i de l’EAIA de Trastorns Cognitius de l’Hospital Benito Menni de Sant Boi de Llobregat, i professora de Trastorns Adquirits del Llenguatge a diversos Màsters de Neuropsicologia.

L’afàsia és un trastorn causat per un dany a la part del cervell

Quin percentatge de persones que pateixen un ictus desenvolupen l’afàsia?

Segons l’Altlas de l’ictus de 2019, entre el 21 i el 38 % de persones que pateixen un ictus a Catalunya presenta afàsia d’algun tipus. També poden presentar afàsia amb tumors cerebrals i traumatismes cranioencefàlics, però la causa més freqüent amb diferència és l’ictus. Tenint en compte l’elevat nombre de persones que viuen un ictus a Catalunya, podem considerar que és un trastorn que afecta a un número molt important de persones.

L’afàsia és crònica? Com és la seva recuperació?

La recuperació de l’afàsia és molt variable, ja que depèn de factors com el lloc on s’ha produït la lesió al cervell, la grandària d’aquesta lesió, l’edat de la persona, el nivell cultural i, sobretot, la gravetat de l’afàsia (si és més greu des del principi pot ser que tingui una recuperació més difícil). Tot i això, un important percentatge de persones amb afàsia recuperen la majoria de les dificultats de comunicació i tenen seqüeles mínimes. Malauradament, però, algunes persones no es recuperen i presenten dificultats de comunicació més persistents en el temps.

Quines són les principals dificultats amb què es troba una persona amb afàsia?

Existeixen diferents tipus d’afàsia. A grans trets, d’una banda, trobem afàsies que afecten l’expressió verbal, amb problemes per poder parlar i dir què volen expressar i, de l’altra, hi ha afàsies amb repercussions a la comprensió del llenguatge i tenen problemes per entendre allò que els diuen. Les afàsies més greus afecten tant l’expressió com la comprensió, i les més lleus només a l’hora de trobar les paraules o la comprensió de frases llargues. Algunes dificulten la lectura i l’escriptura en diferents graus, mentre que altres no tant.

Així, podem dir que afecta en diferents graus a cada persona...

Els graus d’alteració del llenguatge poden ser diferents en persones que tenen ictus o lesions cerebrals similars. Amb tot, quan coneixem l’ictus que ha tingut la persona podem imaginar a grans trets l’afàsia que pot tenir, acostuma a haver-hi diferències entre les persones.

La intel·ligència de la persona també es veu afectada?

Hem de tenir en compte si la persona, a més de l’afàsia, té altres dèficits cognitius.  Podem trobar persones que després d’un ictus presenten afàsia, però tenen conservades les altres capacitats cognitives (raonament, memòria, orientació, atenció etc.). En aquest cas, podem dir que la persona amb afàsia només té afectat el llenguatge però no la seva capacitat cognitiva (que podem associar amb intel·ligència tot i que no és ben bé el mateix). En canvi, hi ha persones que després d’un ictus, a més de patir afàsia, presenten dèficits en altres àmbits cognitius. Per exemple, ha perdut la capacitat per resoldre problemes, relacionar conceptes... I llavors podríem plantejar que l’ictus ha tingut també un impacte en la seva capacitat cognitiva global. 

Com tractar una persona amb afàsia?

A l’hora de tractar amb les persones que tenen problemes de comunicació, hem de tenir en compte alguns aspectes: Hem de tractar-los com ho faríem si no tinguessin afàsia. Això vol dir que no els infantilitzarem, no els farem sentir malament ni ridículs. Al contrari, hem de donar-los temps per intentar comunicar-se. Si no ens entenen, intentar explicar-los les coses de manera més simplificada. Podem acompanyar allò que els diem amb gestos o suports visuals, i animar-los que intentin mantenir les ganes de comunicar-se encara que els sigui difícil. Valorar el seu esforç, tenir paciència i comprensió els és de molta ajuda.