Xarxa atenció ictus a Catalunya
Actualment a Catalunya hi ha un total de 28 centres receptors d’ictus:
15 centres de la xarxa teleictus, distribuïts arreu del territori, amb capacitat per fer una avaluació inicial i administrar tractament trombolític endovenós, guiats per un neuròleg expert a distància.
9 centres primaris d’ictus, amb unitat i equips d’ictus, capacitats per administrar tractament trombolític, ingressar el pacient en una unitat d’ictus i, en alguns d’ells, realitzar tractaments neuroquirúrgics de baixa complexitat.
6 centres terciaris d’ictus, que afegeixen la capacitat de realitzar tractaments altament especialitzats com son la trombectomia mecànica o intervencions neuroquirúrgiques complexes.
Mapa de centres
A Catalunya, gairebé una trentena d’hospitals formen part del mapa de centres d’atenció a persones amb ictus, en la fase aguda de la malaltia.
A continuació, es detallen tots els hospitals catalans que fan atenció a l’ictus en fase aguda organitzats per categoria: centres terciaris, centres de referència i centres amb teleictus. A més, el llistat de centres també es pot consultar per demarcació.
Hospitals per categoria
Centres terciaris
Hospital del Mar – Parc de Salut Mar
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Hospital Clínic
Hospital Universitari Vall d’Hebron
Hospital Germans Trias i Pujol
Hospital de Bellvitge
Centres de referència
Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell
Hospital Universitari Mútua Terrassa
Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi
Centre Hospitalari de Manresa – Fundació Althaia
Hospital Universitari Dr. Josep Trueta
Hospital Universitari Arnau de Vilanova
Hospital Joan XXIII
Hospital de Tortosa Verge de la Cinta
Centres teleictus
Hospital de Figueres – Fundació Salut Empordà
Hospital de Palamós
Hospital de Mataró (Consorci Sanitari del Maresme)
Hospital General de Granollers
Consorci Hospitalari de Vic
Hospital de la Cerdanya
Hospital Comarcal del Pallars
Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell
Hospital d’Igualada
Hospital Comarcal de l’Alt Penedès
Consorci Sanitari Garraf
Hospital Comarcal de Móra d’Ebre
Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa
Hospital de Campdevànol
Hospital del Vendrell
Hospitals per demarcacions
Barcelona
Hospital del Mar – Parc de Salut Mar
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Hospital Clínic
Hospital Universitari Vall d’Hebron
Hospital Germans Trias i Pujol
Hospital de Bellvitge
Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell
Hospital Universitari Mútua Terrassa
Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi
Centre Hospitalari de Manresa – Fundació Althaia
Hospital de Mataró (Consorci Sanitari del Maresme)
Hospital General de Granollers
Consorci Hospitalari de Vic
Hospital d’Igualada
Hospital Comarcal de l’Alt Penedès
Consorci Sanitari Garraf
Tarragona
Hospital Joan XXIII
Hospital de Tortosa Verge de la Cinta
Hospital Comarcal de Móra d’Ebre
Hospital del Vendrell
Lleida
Hospital Universitari Arnau de Vilanova
Hospital Comarcal del Pallars
Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell
Girona
Hospital Universitari Dr. Josep Trueta
Hospital de Figueres – Fundació Salut Empordà
Hospital de Palamós
Hospital de la Cerdanya
Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa
Hospital de Campdevànol
Pla director de la malaltia vascular cerebral
El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va crear l’any 2004 el Pla director de la malaltia vascular cerebral, que depèn de la Direcció General de Planificació en Salut.
L’objectiu principal del Pla director és abordar la prevenció de l’ictus, l’atenció a la fase aguda i hospitalària, la rehabilitació i el retorn del pacient a la comunitat.
Per això, el Pla director ha establert una xarxa territorial de centres a tota Catalunya basada en les diferents regions sanitàries del Servei Català de la Salut (CatSalut) i implicant tots els professionals involucrats en l’atenció a les persones amb ictus.
A més, el Pla director ha impulsat les guies clíniques de l’ictus, els audits clínics de l’ictus, la ruta de la fibril·lació auricular, la catalogació dels centres de rehabilitació i els seus criteris de derivació, i ha implementat la xarxa de Codi ictus a Catalunya. El Pla director també ha impulsat estudis de recerca basats en registres.
Per últim, el Pla director ha col·laborat amb la Fundació Ictus per donar a conèixer la malaltia i oferir suport als pacients i les seves famílies.
Codi ictus
L’ictus és una malaltia aguda, en què el temps de reacció és crucial de cara a la supervivència i les possibilitats de recuperació sense seqüeles de la persona afectada per la malaltia. Per això, la velocitat en el diagnòstic i el tractament són claus.
El Codi ictus és un protocol coordinat d’emergència, implantat a tota Catalunya, que serveix per identificar de forma ràpida les persones que pateixen un ictus i les seves característiques clíniques per traslladar-los urgentment a l’hospital més proper preparat amb capacitat de diagnòstic i tractament.
Actualment, a Catalunya hi ha una xarxa de 6 hospitals terciaris, 8 hospitals de referència i 12 hospitals comarcals, així com el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), que permeten escurçar el temps que passa entre l’inici de l’ictus i el tractament.
Qualsevol professional de la cadena assistencial pot activar el protocol del Codi ictus, quan identifica un pacient amb clínica suggestiva d’ictus. Per exemple, el Codi ictus el pot activar un professional del SEM, d’un centre d’atenció primària o d’urgències d’un hospital.
El Codi ictus es va implantar a tot el territori català l’any 2006. Anualment es realitzen més de 6.000 activacions de Codi ictus.
Els criteris d’activació de Codi ictus a Catalunya, determinats pel Pla director de la malaltia vascular cerebral i consensuats amb comitès d’experts, actualment són:
- Temps d’inici de símptomes menor a vuit hores, o ictus del despertar o cronologia incerta.
- No hi ha límit d’edat.
- Situació funcional prèvia d’independència, sense necessitat d’ajuda per altres persones per fer les activitats bàsiques. L’eina RANCOM es va desenvolupar per avaluar de manera ràpida la situació funcional, i considera si el pacient és capaç de vestir-se, mobilitzar-se i anar al bany sense ajuda.
Teleictus
El projecte teleictus va ser el primer gran projecte de telemedicina de Catalunya. La primera versió va néixer l’any 2007 per donar resposta ràpida als casos d’ictus que tenien lloc en els territoris més allunyats del país.
L’objectiu principal del projecte teleictus va ser establir un canal de comunicació entre els hospitals comarcals i els centres hospitalaris de tercer nivell per poder disposar d’un neuròleg de guàrdia i així poder tractar els ictus de la forma més adequada.
Aquestes eines van permetre l’avaluació dels pacients, la reducció de temps en l’inici del tractament i evitar trasllats entre hospitals.
Més endavant, l’any 2013, va néixer la xarxa de Teleictus 2.0 com una evolució del model inicial del projecte teleictus, basat en connexions punt a punt entre hospitals comarcals i un hospital de referència.
El nou projecte va fer possible el monitoratge i el seguiment de l’activitat de pacients localitzats a diferents centres comarcals, gràcies a eines de telemedicina (sistema de videoconferència i una plataforma de compartició de neuroimatge).
El projecte teleictus compta amb una guàrdia centralitzada 24 hores durant els 365 dies de l’any per part de neuròlegs especialistes i neuròlegs vasculars experts. Així, els professionals poden donar suport i assessorar l’equip assistencial dels hospitals comarcals en el maneig clínic i terapèutic més adequats.
La xarxa Teleictus 2.0 està impulsada pel Departament de Salut amb el suport del Servei Català de la Salut (CatSalut), la Fundació TicSalut, la Fundació i2CAT i l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).
Codi ictus pediàtric
L’ictus pediàtric és una patologia poc freqüent. Cada any, hi ha entre 50 i 60 casos d’accident cerebrovascular en infants a tota Catalunya. Encara que el número sigui baix, l’ictus en nens i nenes suposa una alta morbimortalitat.
Encara que l’ictus pediàtric comparteixi algunes característiques amb l’ictus d’adults, les causes subjacents de l’ictus en infants tenen certes particularitats. En menors, el tipus d’ictus i la simptomatologia d’alarma poden ser molt diferents en l’edat pediàtrica.
Per aquest motiu, l’any 2020 es va posar en marxa el Codi ictus pediàtric per identificar-ne els casos fins a 15 anys i oferir el millor tractament en el menor temps.
El Codi ictus pediàtric s’ha estès en determinats centres de referència bàsics per poder fer el diagnòstic amb certesa; en centres de referència amb unitat de cures intensives pediàtrica; i en centres terciaris amb capacitat per realitzar tractaments d’alta complexitat.