Prevenció

Els factors de risc són elements que fan que una persona tingui més possibilitats de patir una malaltia. En el cas de l’ictus, hi ha diferents factors de risc que lesionen els vasos sanguinis i predisposen la persona a desenvolupar una malaltia vascular, com l’ictus.

Entre els factors de risc, n’hi ha que són modificables i d’altres que no ho són. Aquests factors es poden presentar aïllats o coexistir, fet que multiplica la possibilitat de patir un ictus. La majoria d’ictus es deuen a factors de risc modificables, sobre els quals la persona pot incidir-hi.

L’ictus és una malaltia que, en gran part, es pot evitar. Fins ara, el millor abordatge terapèutic de l’ictus segueix sent la prevenció. Per això, identificar els factors de risc de cada persona és clau per traçar un pla terapèutic individualitzat que s’adapti a les particularitats de cada persona.

Prevenció de l'ictus

El decàleg per prevenir l’ictus

La Fundació Ictus proposa una sèrie de mesures per reduir i prevenir el risc de patir un ictus, basades en l’evidència científica i els estàndards de l’organització europea Stroke Alliance for Europe (SAFE), de la qual n’és membre.

Reduir la pressió arterial

Reduir la pressió arterial

Seguir una dieta equilibrada

Seguir una dieta equilibrada

Moderar el consum d’alcohol

Vigilar el colesterol

Deixar de fumar

Deixar de fumar

Fer exercici físic de forma regular

Fer exercici físic de forma regular

Evitar l’estrès

Controlar el pes

Controlar el pes

Controlar el consum de sucre

Controlar el consum de sucre

Prendre’s el pols

Factors de risc modificables

Els factors de risc modificables que predisposen una persona a fer un ictus són prevenibles. Per això és important conèixer-los, per així tractar-los i evitar-los.

Els principals factors de risc modificables són la hipertensió, el colesterol, la diabetis, el tabaquisme, l'obesitat, el sedentarisme, i el consum d'alcohol i drogues.

Hipertensió

La hipertensió arterial és el factor de risc amb més influència en l’aparició d’un ictus. A Catalunya, es calcula que fins a un 40% dels ictus es podrien atribuir a aquesta causa. 

L’augment de la pressió de la circulació de la sang augmenta fins a quatre vegades la probabilitat de patir un ictus.

En la hipertensió arterial, les artèries es tornen més gruixudes i s’endureixen a mesura que suporten una pressió alta de forma continuada. Això pot provocar que el pas de la sang es vegi dificultat i augmenti el risc que les artèries es malmetin o es trenquin (arteriosclerosis), produint hemorràgies al cervell.

Tabaquisme

El tabaquisme és un hàbit poc saludable que s’associa a moltes malalties, sobretot les respiratòries i cardiovasculars. El tabac és un dels principals factors de risc de l’ictus i existeix una relació clara amb el número de cigarrets diaris que es fumen.

El tabac conté moltes substàncies que provoquen efectes nocius en diverses cèl·lules sanguínies i inflamatòries, i en el sistema immunitari. A més, dificulten l’absorció de vitamines.

Deixar de fumar redueix el risc d’ictus. Després de 15 anys el risc d’una malaltia vascular es redueix fins arribar a ser igual al d’una persona que no ha fumat mai.

Alcohol i drogues

El consum elevat d’alcohol i drogues s’associa amb l’ictus hemorràgic. En canvi, el consum moderat d’alcohol s’associa amb una reducció del risc relatiu a patir un ictus.

Aquesta relació se l’anomena corba en jota: alta incidència d’ictus en els bevedors intensos, menor incidència en els bevedors moderats, i increment de la incidència d’ictus en els no bevedors.

El consum d’alcohol es troba entre el 7% i el 20% dels pacients amb ictus atesos ambulatòriament en centres d’assistència primària, entre el 30% i el 40% dels pacients amb ictus atesos a urgències i el 50% dels pacients amb ictus i traumatismes.

Colesterol


Un nivell alt de colesterol incrementa el risc de patir un ictus isquèmic, perquè s’instal·la a les parets de les artèries. Les plaques de greix que danyen i taponen les artèries i poden provocar un accident vascular.

Una persona pot tenir el colesterol alt per herència genètica o per una mala alimentació. El consum excessiu de greixos animals com la carn vermella, els rovells d’ou, els derivats de la llet i el marisc augmenten els nivells de colesterol.

L’excés de colesterol es pot tractar amb la dieta i hàbits de vida saludables, i el tractament amb medicaments si fos necessari, com les estatines.

Diabetis

Les persones amb diabetis tenen major risc de patir malalties del cor, del cervell, de les artèries i dels ronyons. El risc de patir un ictus de persones amb diabetis és de dues a quatre vegades més alt que en la població sana. 

En pacients amb diabetis tipus 1 la freqüència d’ictus és menor. Es tracta d’un 10% dels casos i necessiten regular el nivell de glucosa cada dia amb injeccions d’insulina, perquè no en produeixen prou.

En canvi, la diabetis tipus 2 està estretament vinculada a la obesitat i el sedentarisme. En aquest cas, la malaltia es controla mitjançant una dieta equilibrada i exercici regular.

Obesitat

L’obesitat incrementa fins a 2,5 vegades el risc de patir un ictus, sobretot el greix abdominal. Es tracta d’un problema de salut pública, perquè es relaciona amb moltes malalties, entre altres, la hipertensió i la diabetis. A més, el número de casos ha augmentat molt en els últims anys i ja s’ha convertit en una epidèmia.

Mantenir el pes en uns límits saludables és molt important per al funcionament normal del cor, dels vasos sanguinis, del metabolisme, dels ossos i de tots el òrgans del cos. Per això, s’ha de mantenir un balanç entre les calories que s’ingereixen i les que es gasten per no acumular greix.

Sedentarisme

El sedentarisme és un dels factors de risc que contribueix a l’aparició d’un ictus. L’activitat física és clau en la prevenció de la malaltia, ja que contribueix a disminuir els nivells alts de colesterol, la hipertensió, l’obesitat i la prevenció de la diabetis.

Però caldria la valoració adequada per part d’un metge, sobretot si es pateix una malaltia de base, com una malaltia coronària. O si es comença una activitat física de certa intensitat amb més de 40 anys i no es fa exercici físic habitualment.

L’exercici físic d’intensitat moderada com caminar o pedalejar hauria de formar part de l’activitat diària.

Factors de risc no modificables

Els factors de risc no modificables que predisposen una persona a patir un ictus no es poden prevenir. De totes formes, és important conèixer-los.

Els principals factors de risc no modificables són els factors genètics que predisposen a fer un ictus, l'edat i l'ètnia.

Edat

El factor de risc més important en l’ictus és l’edat, tot i que la malaltia no només afecta a persones d’edat avançada. A major edat, major és la probabilitat de patir un ictus, tant isquèmic com hemorràgic.

Diversos estudis conclouen que el risc de patir un ictus augmenta un 9% cada any en els homes i un 10% en les dones. A partir dels 55 anys, cada dècada que passa es duplica el risc de tenir un ictus.

Ètnia

El risc de patir un ictus és desigual en funció de l’ètnia. Les persones negres –sobretot joves i d’edat mitjana–, i llatinoamericanes tenen una major incidència i mortalitat per ictus en comparació amb les d’origen caucàsic.

Els científics desconeixen l’origen d’aquestes diferències. Però també hi ha una clara relació entre el risc de patir un ictus i les circumstàncies socioeconòmiques desfavorables.

Factors genètics

En un terç dels ictus la causa és desconeguda, per això se sospita de la implicació de factors genètics. La seva influència és complexa i pot actuar des de l’aparició de factors de risc, com la hipertensió i la diabetis, al desenvolupament de minoritàries i hereditàries.

En el futur, la seqüenciació de l’ADN promet ser un element clau en el maneig de l’ictus, però encara no ha donat els resultats esperats.