Proves

Després d'un ictus, els professionals de la salut fan un seguit de proves al pacient per obtenir informació sobre el tipus d’ictus, la zona del cervell afectada, la severitat de les lesions i quin tractament s’ha de prescriure. A continuació, detallem algunes d’aquestes proves.

Escàners cerebrals

Els escàners del cervell (TAC i ressonància magnètica) s’han de fer el més ràpid possible i, preferiblement, en les 24 hores posteriors a l’ictus. Aquestes proves són clau per determinar el tipus d’ictus, les àrees cerebrals danyades i si hi ha inflamació. L’escàner es pot haver de repetir de nou per valorar el dany una altra vegada o detectar-ne un empitjorament.

Proves de cor

Hi ha diverses proves per comprovar l’estat del cor. Algunes de les més rellevants són:

Electrocardiograma (ECG) i holter cardíac

Prova que permet detectar si el ritme cardíac és l’adequat i si la persona pateix alguna malaltia cardiovascular. Aquesta prova està recomanada per tothom després d'un ictus.

Ecocardiograma

Prova mitjançant ultrasons per comprovar si hi ha un coàgul o una ampliació d'una cambra en el cor.

Angiografia cerebral

Prova invasiva en la qual es col·loca un catèter a l’artèria i es posa un contrast per observar si hi ha qualsevol obstacle en el flux sanguini del cervell. 

Doppler de caròtida

Prova mitjançant ultrasons que permet veure si les artèries del coll tenen un flux sanguini normal, reduït o parcialment bloquejat.

Doppler transcranial (DTC)

Prova mitjançant ultrasons per mesurar la velocitat del flux sanguini a les artèries, sobretot per determinar si el flux de sang al cervell és lent.