Comportament

Hi ha molts canvis amb els quals ha de lidiar una persona després de sobreviure a un ictus. Un d’ells és els canvis de comportament, que també es veu impactat per la malaltia.

Sovint, la manera de comportar-nos depèn de com ens sentim. Així que si les emocions canvien després d’un ictus, o la persona se sent diferent, és probable que el seu comportament també canviï.

Però no només es tracta de com ens sentim. De vegades un ictus també pot impactar sobre les reaccions d’una persona al seu entorn, que també pot haver canviat.

A més, hi ha altres efectes de l’ictus que també tindran un impacte sobre el comportament de la persona. Per exemple, el cansament pot provocar que sigui menys activa o estigui menys comunicativa. O la frustració per no poder fer coses per si sola també pot acumular-se i provocar agressivitat envers els altres.  

És difícil adonar-se de tots aquests canvis en un mateix. El més habitual és que sigui l’entorn, els amics o els familiars, qui se n’adoni que la persona actua de manera diferent.

Aquests són alguns canvis que altres persones poden notar:

• Creuar-se o molestar-se molt ràpidament.
• Estar més estressat, enfadat o agressiu.
• Retirar-se i no parlar gaire.
• No mostrar cap interès per les coses que abans sí que en despertaven.
• Prendre les decisions sense considerar què passarà després.
• Estar menys inhibit, cosa que pot fer que la persona sigui més autèntica. Però la desinhibició també pot canviar la conducta sexual.
• La gent pot dir que la personalitat de la persona ha canviat o que s’ha convertit en una persona diferent, cosa que pot resultar molesta.

De totes maneres, el que noten familiars i amics són canvis en el comportament de la persona, no pas canvis en la seva essència. Un ictus no canvia una persona.

Tractaments

És habitual que el comportament d’una persona que ha patit un ictus canviï d’alguna manera després de l’accident cerebrovascular. Però també és probable que millori amb el pas del temps.

Fer front als canvis de comportament després d'un ictus consisteix en aprendre a gestionar-los, enlloc de voler curar-los o arreglar-los.

Hi ha alguns canvis que són a llarg termini que no generen cap problema. Hi ha qui pensa que si la persona es comporta diferent és perquè ha de solucionar-ho. Però això depèn de la forma en què hagi canviat el seu comportament.

Si la nova conducta no fa mal a ningú, no passa res. Segurament les persones de l’entorn necessitaran temps per acostumar-s’hi. Tanmateix, si la persona es torna agressiva o actua de manera inadequada, el seu entorn haurà de fer alguna cosa al respecte per canviar-ho.

De vegades, els canvis en el comportament són causats per problemes emocionals, com ara la depressió o l’ansietat. En aquests casos la medicació o la teràpia pot ajudar. Un psicòleg pot analitzar-ne les causes i contribuir a trobar la millor manera per afrontar-les.