Comunicació

Moltes persones tenen problemes de comunicació després d’un ictus. Al voltant d’un terç dels supervivents tenen alguna dificultat de parla o comprensió. La persona pot sentir-se espantada i estressada a l’hora de comunicar-se després d’un ictus. Pot ser difícil mantenir converses i això pot provocar frustració.

Un ictus pot causar problemes de comunicació si l’accident cerebrovascular ha causat lesions a parts del cervell responsables del llenguatge. En la majoria de persones, aquestes funcions estan controlades per l’hemisferi esquerre del cervell. Com que cada hemisferi controla el costat oposat del cos, la majoria de gent amb problemes de comunicació també té debilitat o hemiparèsia en el costat dret del seu cos. D’altra banda, la malaltia també pot causar problemes de comunicació si afecta als músculs de la cara, la llengua o la gola.

Per tant, els tipus de problemes de comunicació després d’un ictus dependran de la part de cervell afectada i l’àrea danyada. Un ictus pot afectar la comunicació de diferents formes, des de la forma de parlar a la de llegir i escriure.

Afàsia

L’afàsia és el nom que rep el trastorn més comú després d’un ictus. L’afàsia pot afectar la manera de parlar, la comprensió i les habilitats d’escriure i llegir, però no a la intel·ligència. Si l’afàsia és lleu pot afectar només a una forma de comunicació, com la lectura, tot i que normalment afecta diversos aspectes de la comunicació.

Hi ha tipus diferent tipus d'afàsia.

Afàsia receptiva

• No acabar de comprendre el que diuen altres persones. La persona les escolta com si parlessin en un idioma desconegut.
• No entendre els altres quan parlen amb frases llargues i complexes. Això pot provocar que la persona oblidi el que li han dit.
• No entendre o comprendre les persones si hi ha soroll de fons o si diverses persones estan parlant a la vegada.
• Entendre el titular d’una notícia, però no comprendre la resta de l’article del diari.
• Ser capaç d’escriure, però ser incapaç de llegir el que s’acaba d’escriure. 

Afàsia expressiva

• No ser capaç de parlar. Pot ser capaç de comunicar-se a través de sons, però és incapaç de formar paraules.
• Dificultat per construir frases. Ser capaç de pronunciar una paraula o una frase breu, sense dir les paraules claus de la frase. Pot passar el mateix amb l’escriptura.
• Parlar amb pauses freqüents i ser incapaç de trobar les paraules exactes, que sovint estan a la punta de la llengua.
• Respondre ‘sí' o ‘no', però voler dir l’oposat del que s’ha dit. Això fa que les respostes no siguin fiables.
• Pensar en una paraula, però dir-ne una altra. Per exemple, pensar en ‘llet’ i dir ‘aigua’.
• Parlar a un ritme normal, però que bona part del discurs sigui incomprensible i sense sentit. La persona pot no adonar-se’n.
• Descriure o referir-se a objectes i llocs, però no ser capaç d’anomenar-los. No recordar les paraules en les quals s’està pensant.
• Dir una sèrie de paraules per respondre qualsevol pregunta. Poden ser paraules que expressin emocions, o fins i tot promeses.
• Quedar-se enganxat en una paraula i repetir-la, o bé repetir el so del començament i del final del mot. 

Afàsia global

Aquesta és la forma més greu d’afàsia, es refereix a pacients que poden produir poques paraules entenedores i comprendre poc o gens el llenguatge parlat. Les persones amb afàsia global no poden ni llegir ni escriure. Igual que en d’altres formes més lleus d'afàsia, els pacients poden tenir les capacitats intel·lectuals i cognitives totalment preservades.   

Disàrtria

La disàrtria després de l’ictus està causada per la debilitat o la feblesa dels músculs que s’utilitzen per parlar. Pot afectar els músculs que s’utilitzen per moure la boca, la llengua, els llavis, els que controlen la respiració en parlar o els que contribueixen a la producció del discurs.

La disàrtria no afecta l’habilitat per trobar paraules o comprendre els altres, a no ser que la persona tingui altres problemes de comunicació. Si una persona té disàrtria pot ser que la seva veu soni diferent i tingui dificultats de parlar de forma clara. Pot semblar que parla baixet i lentament, i hi ha persones que troben difícil comprendre-la. Si a la persona li costa controlar la respiració, el millor és que s’expressi per grups de paraules sense haver de pronunciar tota la frase sencera.

Dispràxia verbal

La dispraxia verbal (o apràxia de la parla) és una condició que afecta el moviment i la coordinació. La dispràxia de la parla passa quan la persona no pot moure els músculs en l'ordre i la seqüència correctes i pronunciar els sons necessaris perquè es comprengui el missatge clarament. Si la persona té dispràxia pot no ser capaç de pronunciar mots clarament, especialment quan algú li demana que els pronunciï. Pot repetir les paraules moltes vegades per intentar corregir-se i millorar. També pot ser incapaç de pronunciar cap so.

Altres seqüeles

L'ictus pot causar altres problemes de comunicació. És important ser-ne conscient, sobretot quan tenim converses amb persones que han viscut un ictus i tenen problemes de comunicació.

Canvis emocionals

De vegades l’ictus pot causar canvis subtils en aspectes emocionals de la parla. Per exemple, el to de veu pot sonar ‘pla' o l’expressió facial pot ser invariable. També pot haver-hi dificultat per captar el sentit de l’humor o quan és el torn de paraula.

Canvis d’humor i/o personalitat

Que l’ictus hagi afectat la capacitat de comunicació pot espantar i frustrar. Els canvis en el cervell causats per l’ictus poden afectar l’estat d’ànim, les emocions, la personalitat i pot ser difícil manegar-los o controlar-los.

Canvis de percepció

L’ictus pot alterar la visió i de vegades l’oïda. Això pot empitjorar la capacitat de llegir i escriure. Assegureu-vos que el vostre metge coneix aquests problemes, perquè us pugui assessorar.

Cansament

Moltes persones se senten molt cansades després d'un ictus, tant física com mentalment. Mantenir una conversa pot significar un gran esforç i pot ser que el seu entorn no en siguin conscient. La capacitat de comunicar-se pot variar significativament, en funció del grau de cansament o estrès.

Memòria i problemes de concentració

L’ictus pot afectar la memòria a curt termini i aspectes del procés de pensament, com la capacitat de focalització i concentració. Això pot fer que la comunicació sigui més lenta i dificultosa.

Problemes físics

La paràlisi o feblesa física després d’un ictus pot afectar l’expressió facial i el llenguatge corporal. Els problemes físics també poden provocar alteracions i afectar l’escriptura si la mà afectada és la dominant.

Logopèdia

Si teniu problemes de comunicació hauríeu de rebre assessorament. Un logopeda especialitzat en ictus i en rehabilitació pot ajudar-vos a afrontar les dificultats de la parla i el llenguatge. A l’hospital l’equip multidisciplinari d’ictus hauria de fer la derivació a aquest especialista el més aviat possible. Si ja esteu a casa, el metge de capçalera hauria de demanar el seguiment per part del departament de logopèdia.

En primer lloc, el logopeda valora les capacitats de llenguatge i comunicació. Hi ha diferents escales que s’utilitzen per determinar quins són els problemes concrets. A partir d’aquí, el logopeda establirà els mètodes per millorar la comunicació i us explicarà el problema tant a vosaltres, com a la vostra família i equip sanitari.

La teràpia que rebreu dependrà de les vostres dificultats de comunicació i de la vostra salut en general, un cop superat l’ictus. És probable que us proposin una varietat d'exercicis pràctics per ajudar-vos a recuperar les habilitats de comunicació. Si el diagnòstic és de disàrtria és probable que el logopeda us proposi exercici físic per reforçar els músculs de la cara.

El logopeda establirà les prioritats i necessitats personals del supervivent d'ictus per millorar la comunicació. Els objectius terapèutics estaran controlats i es podran revisar, perquè la teràpia sigui beneficiosa. És molt útil si altres persones, com professionals de salut, cuidadors, familiars i amics es poden implicar en les necessitats de comunicació de la persona que ha viscut l’ictus.

La teràpia pot considerar-se com un altre mètode per comunicar-se, a part del diàleg. Aquesta pot consistir en treballar els gestos, les eines de comunicació i utilitzar elements electrònics. També s’han de tenir en compte altres seqüeles de l’ictus, com llegir, escriure o problemes visuals, per escollir el tipus d’eina que cadascú necessita.

Hi ha una gran varietat d’eines per ajudar a comunicar-nos. Poden ser des de fitxes de comunicació amb paraules per assenyalar o dispositius més sofisticats, com equips electrònics o programes d’ordinador. El logopeda també pot assessorar si amb l’ordinador de casa es pot fer el seguiment de rehabilitació.

El ritme i el nivell de recuperació és diferent per cada persona. En part, depèn de la severitat i el dany de l’ictus, i de l’estat de salut general de la persona. Moltes persones no es recuperen de l’afàsia i poden tenir problemes a llarg termini. L’afàsia és un dels problemes de comunicació més persistent en el temps. Una persona amb afàsia greu pot començar a respondre a la teràpia mesos després de l’ictus. En general, la teràpia s’ha provat beneficiosa per la disàrtria, però per problemes greus a llarg termini és més complicat.

Hi ha diferents centres que tracten els problemes de comunicació a Catalunya. Des de la Fundació Ictus et podrem assessorar quins són els que tenim com a referents. A Catalunya els serveis de logopèdia poden ser públics i privats. El logopeda fa una valoració de la persona i s’estableix un temps estimat de teràpia segons els problemes de comunicació i necessitats específiques.

Les associacions de pacients també ofereixen activitats per a millorar la comunicació de les persones que han viscut un ictus. Si us hi poseu en contacte us n’informaran.

Eines per mantenir una conversa

Per ajudar a què algú amb afàsia us entengui és molt útil:

• Parlar la seva llengua de forma clara i simple.
• Parlar en un to normal de veu.
• No parlar ràpid. Permetre que l’afectat tingui temps per comprendre i respondre.
• Pensar que la persona escolta i comprèn bé, tot i tenir dificultats per respondre.
• Parlar d’un sol tema utilitzant frases breus. Per exemple, enlloc de dir: “La teva dona ha trucat i serà aquí a les 16:00h per recollir-te i portar-te a casa”, una alternativa és: “Ha trucat la teva dona (pausa). Vindrà a les 16:00h (pausa). Llavors marxareu a casa”.
• Utilitzar tots els mitjans a l’abast per comunicar-se i reforçar el discurs, com gestos, dibuixos o d’altres eines de comunicació. 
• Fer ús d’un llenguatge adult i no parlar-li com si fos un infant. Pot ser que només comprengui poc o res del que es diu, però no és un nen.

Consells per ajudar a l’expressió

• No els interrompeu. Estigueu atents a quan han finalitzat de parlar o quan busquen ajuda. Pregunteu primer si volen ser ajudats. 
• Si els ajuda a recordar coses, que facin servir un diari, un calendari o fotos. Feu un llistat de paraules o opcions que puguin triar o assenyalar.
• Si no poden expressar una paraula, demaneu-los que la lletregi. També podeu escriure la primera lletra o síl·laba com a guia. 
• Escriviu paraules clau i marqueu-les amb un rotulador. Escriviu en minúscules i no subratlleu. Guardeu aquests llistats, poden ser útils en altres moments. 
• Si ho preferiu, intenteu esbrinar la paraula que no poden dir i llavors pregunteu si és correcta.
• Si volen trobar per si sols la paraula, doneu-los temps, o si els costa molt intenteu esbrinar la paraula i pregunteu si és correcta. De totes maneres, si ells prefereixen seguir i heu entès el missatge podeu continuar amb la conversa. 
• Si és més fàcil per a ells, establiu el tema general del seu missatge i aneu fent preguntes tancades que només requereixen un ‘sí’ o un ‘no’ com a resposta. Doneu-los tot el temps que necessitin per respondre. No feu gaire preguntes, ni tampoc gaire ràpid, ja que es poden sentir saturats i frustar-se.
• Mireu a la persona, a banda d’escoltar-la. Rebreu molta informació dels gestos, les expressions facials i el llenguatge corporal. Comproveu que siguin coherents amb el missatge. 
• Animeu-los perquè donin tota la informació possible. Pregunteu-los si hi ha alguna cosa que poden assenyalar, algun gest, escriure o dibuixar per ajudar-los a fer-se entendre. Si escriuen o dibuixen doneu-los més temps, sobretot si estan aprenent a fer-ho amb la seva mà no dominant. 
• Si estan repetint un so o una paraula pot ajudar si distraieu momentàniament a la persona parlant d’un altre tema o canviant l’activitat. Doneu-los temps, perquè la seva ment reposi abans de fer-los una nova pregunta. 
• No fingiu entendre’ls. Si teniu dificultat per entendre’ls heu de ser honestos i dir-los: “Em sap greu, però no t’entenc. Pots provar un altre cop?” Si no us podeu entendre, podeu quedar en parlar d’aquell tema en un altre moment, però no us n’oblideu. 

 Altres eines útils

• Recordeu que poden tenir dificultats per estar atents i concentrats. Així que minimitzeu els sorolls exteriors o de fons. 
• Focalitzeu la conversa en un tema i en una persona. 
• Al principi de conversa, comproveu que la persona està còmoda i no hi ha cap problema. 
• Si normalment duen ulleres, aparells per l’oïda o dentadures postisses feu que les portin posades. Això pot fer que millori la comunicació. 
• Comproveu que tots dos heu entès el que us voleu dir abans de canviar de tema. Feu un resum d’allò que s’ha dit i comproveu que ho heu entès bé. Si no és correcte, intenteu fer una pregunta enfocant-la diferent.
• Intenteu mantenir una conversa natural i que tingui sentit per la persona que ha viscut l’ictus. Parlar de temes reals, com les aficions.
• Mireu un àlbum de fotos i parleu de les persones que hi surten i els llocs que vau visitar. 
• Un fitxer personal, amb informació útil, pot ser una informació significativa per la persona sobre la seva vida i els seus interessos. Serà una manera perquè puguin parlar sobre ells mateixos. Això també pot treure’ls pressió per parlar.
• Seguiu un diari de visites i dels temes que vau parlar. Animeu familiars i amics a què escriguin en el diari quan vinguin de visita. És important que apuntin els progressos que han detectat.
• Aviseu-los prèviament si voleu parlar d’un tema important, així els dos us podeu preparar. 
• No tingueu por en dir que us sentiu cansats o frustrats si hi ha un dia en què la comunicació sembla inviable o impossible. De vegades passa. Pot ser que cap dels dos tingueu la culpa si es trenca la conversa. 
• Si esteu molt ocupats pot ser útil establir moments concrets i regulars per mantenir converses. Poden ser espais curts de temps, de 30 minuts per exemple, i planejar-los quan estigueu relaxats.

Suport a llarg termini

No ser capaç de poder-se expressar de forma clara pot provocar que la persona se senti aïllada. És habitual que les persones amb afàsia se sentin deprimides i frustrades, sobretot si no poden participar en les activitats amb què abans feien i gaudien. Si comunicar-se requereix molt d’esforç, fer-ho pot resultar esgotador.

El supervivent d'ictus pot necessitar ajuda per expressar els seus sentiments i sensacions sobre els canvis a la seva vida després d’un ictus. El suport individual o per parelles pot ajudar en aquest procés, igual que d’altres teràpies de suport psicològic.

Pot ser útil utilitzar altres mitjans per expressar-se durant el temps de lleure com, per exemple, la música, la fotografia, l’art o el teatre. La part del cervell que fa que recordem la lletra d’una cançó és diferent a la part del cervell que fa que parlem, així que cantar pot ser una bona manera d’expressar-se, i pot servir per recordar paraules i frases. Per aquesta raó és possible que cantar sigui part de la teràpia.

La família també ha de rebre suport per aprendre a viure amb qualsevol problema de comunicació que pateixi la persona que ha viscut l’ictus. Pot ser molt útil el suport per fer activitats socials, voluntariat, tornar a treballar o canviar de carrera si és el cas. El metge de capçalera pot orientar-vos sobre com fer-ho.

Prendre decisions a nivell econòmic i de cures

Degut als problemes de comunicació, l’entorn pot no ser capaç d’entendre l’expressió dels desitjos sobre coses importants per la persona, com prendre decisions del tractament o del futur. Les qüestions econòmiques també poden esdevenir un problema. De sobte, la persona pot ser incapaç de signar. L’equip mèdic d’ictus, els treballadors socials i els cuidadors us podran informar dels processos a seguir si s’han de prendre decisions legals pels interessos de l’afectat.

Altres recursos

• Col·legi de Logopedes de Catalunya 
• Associació Ajuda Afàsia
• Afàsia - Aphasia Associació Catalana d'Afàsics de Catalunya - Tlf. 93 278 02 94