Convulsions

Alguns supervivents d'ictus poden tenir crisis convulsives. Aquests problemes són habituals durant els primers dies després de l’ictus, però les convulsions també poden passar fins i tot anys després de la malaltia.

Algunes persones poden tenir diferents episodis de convulsions, que poden ser diagnosticades com a epilèpsia. Però si teniu una convulsió després d'un ictus, no necessàriament voldrà dir que teniu epilèpsia. En general el risc de tenir una convulsió es va reduint amb el temps.

Les cèl·lules del cervell, les neurones, s’envien senyals elèctrics entre elles. Aquests senyals passen per tots els nervis del nostre cos. Una explosió anormal i sobtada de l'activitat elèctrica del cervell pot fer que els senyals als nervis s’interrompin, causant una convulsió. Una convulsió pot provocar canvis en la visió, gust, olfacte o pèrdua de consciència, entre d’altres.

Aquest tall de la senyal elèctrica pot ser pels danys cerebrals causats per l’ictus. Les persones que han patit un ictus hemorràgic (sagnat al cervell) tenen més números de patir una convulsió. Les convulsions són més freqüents en els ictus severs o en els ictus en el còrtex cerebral o la capa exterior del cervell, on tenen lloc les funcions vitals com el moviment, pensar, la visió o l’emoció.

El tipus de convulsions

Les convulsions poden anar des de la tremolor i les absències durant uns quants segons, a perdre la consciència i que el cos tingui sacsejades. Algunes persones tenen només un tipus de convulsió i d’altres en tenen de diferents.

Els tres tipus de convulsions més comuns són:

Convulsió focal

Les convulsions focals poden ser motores (signes físics com moure les extremitats o caure) i no-motores (afecta els sentits, la consciència i les emocions).

Convulsió generalitzada

Una convulsió generalitzada implica tot el cervell i afecta tot el cos. Pot haver-hi senyals motors, que provoquin pèrdua de consciència i espasmes musculars.  Si no hi ha signes motors pot haver-hi un període breu d’absència, en què la persona es queda estàtica i mira com si estigués en un altre món.

Convulsions d'inici desconegut

Si no és possible establir on del cervell ha començat la convulsió, el neuròleg pot descriure el vostre atac com a motor o no-motor. Els senyals motors (físics) poden incloure pèrdua de consciència i moviments espasmòdics, i els senyals no-motors poden afectar les emocions i sensacions.

Epilèpsia

Les persones que tenen diversos episodis de convulsions poden ser diagnosticades amb epilèpsia. Les possibilitats que això passi depenen del tipus d’ictus i de l’afectació al cervell.

L’epilèpsia es mostra a través de repetides convulsions. Les persones poden desenvolupar epilèpsia a qualsevol edat, i més de la meitat dels casos no tenen cap causa aparent.

L'epilèpsia pot ser a causa d'una lesió cerebral o qualsevol altra condició, com un ictus, una infecció o un tumor cerebral. En general, l'ictus és la causa del 10% dels nous diagnòstic d’epilèpsia en adults.

Com es diagnostica l'epilèpsia?

Una persona pot tenir una convulsió just després de tenir l’ictus. En aquest cas, us atendrà l’equip mèdic. Si ja heu marxat de l’hospital i teniu una convulsió és important que us poseu en contacte amb el vostre metge de capçalera. Ell us derivarà a l’especialista durant les properes setmanes.

L’especialista normalment és un neuròleg, un expert en cervell i en el sistema nerviós. Mentre no tingueu visita amb ell és important que eviteu activitats que us puguin posar en risc. Per exemple, no aneu a nedar. També és millor fer dutxes en comptes de banys. I, sobretot, si heu tingut una convulsió no conduïu.

Potser no recordeu la convulsió. Per això si algú ha estat testimoni és convenient que us acompanyin a la visita del neuròleg. Si no poguessin que escriguin en un paper el que han vist i si poden gravar-ho en vídeo amb el mòbil seria de gran utilitat pel neuròleg. Podeu fer un diari dels episodis de convulsions que heu tingut indicant la data i la duració de la convulsió i una petita descripció, explicant si hi ha algun desencadenant com l’estrès o el consum d’alcohol.

L’especialista us farà preguntes sobre el que va passar. Amb aquesta informació pot fer-vos un diagnòstic, però normalment necessita fer altres proves. Els tests no demostren si teniu epilèpsia o no, però poden donar informació sobre la possible causa i el tipus d’epilèpsia que teniu.

Les proves són:

• Electroencefalograma
• Ressonància magnètica/TAC
• Analítica de sang

Tractament

Existeixen tractaments anti-epilèptics, que habitualment poden reduir els episodis de convulsions i permetre-us portar una vida normal.

Tothom és diferent, i algunes persones poden tenir efectes secundaris per la medicació, fins i tot en dosis baixes. Tanmateix, si això us passa podeu provar altres fàrmacs,  que siguin segurs i eficaços, sempre sota la indicació del vostre metge.

Es desaconsella la ingesta d’alcohol tant per les convulsions com per la medicació. Parla amb el vostre metge.

Primers auxilis per convulsions

Aquestes pautes poden ajudar a socorrer qualsevol persona que estigui inconscient i fent moviments espasmòdics.

• Protegiu la persona, perquè no es provoqui lesions amb els objectes del seu voltant i poseu-li un coixí sota el cap. 
• Si porta camissa deslligueu-li els botons propers al coll. 
• Mireu si porta algun distintiu de què s’ha fer en cas de convulsió (com un collaret).
• No els mogueu a no ser que estiguin en perill.
• No intenteu contenir la persona.
• No poseu res dins de la seva boca.

Quan l’atac s’hagi acabat, gireu-lo de costat, perquè pugui respirar més fàcilment. No li donis res de beure o menjar. Intenteu mantenir la calma i quedeu-vos amb la persona fins que estigui totalment recuperada. Anoteu la duració de la convulsió. Truqueu al 112.