Reorganitzar la vida
Un bon treball en equip és clau per avançar
© Stroke Association 2019. Reproduït per la Fundació Ictus amb el consentiment de la Stroke Association. No es pot utilitzar amb finalitats comercials sense permís. Publicat [maig, 2020]. Més informació
L’equilibri implica la coordinació i l’estabilitat del nostre cos en l’entorn. L’equilibri és molt complex i implica diferents parts del cos com l’oïda, els ulls i els nervis sensorials dels músculs i les articulacions. Afecta la majoria d’activitats del dia a dia, com moure’ns i acostar-nos a objectes.
Un ictus pot afectar el sistema d’equilibri i el bon funcionament de les diverses parts del cos que treballen de forma conjunta per mantenir-lo. Normalment els problemes lleus se superen, però quan són més greus probablement us poden fer sentir inestables.
El deteriorament de l’equilibri pot produir sensacions de mareig o d’inestabilitat que redueixen la confiança en les moviments. Un ictus pot afectar l’equilibri de moltes maneres: debilitat muscular, marejos, pèrdues en el camp visual, dificultats de coordinació… En conseqüència, això pot augmentar el risc de patir una caiguda. Quan els problemes d’equilibri s’allarguen en el temps també poden afectar la qualitat de vida.
Aquests efectes sovint tenen tractament, que inclou fisioteràpia i exercicis de recuperació de l’equilibri. També és possible que hagueu d’utilitzar algun instrument per millorar l’estabilitat, com fer servir un bastó o una ortesi de turmell.
D’altra banda, els problemes d’equilibri i marejos també poden estar causats per diverses complicacions de salut que no siguin un ictus. Tractar-los pot ajudar a millorar l’equilibri i el vostre metge de capçalera us indicarà les revisions i tractaments de salut necessaris.
L’afectació de l’ictus en un costat del cos pot dificultar l'equilibri i, en els casos més greus, que us costi asseure-us i mantenir-vos drets. Potser podreu caminar, però notareu que no podeu aixecar els dits del peu prou de pressa per evitar que topin amb el terra i ensopegar. Això es coneix com peu equí i us pot fer sentir inestables i més propensos a caure. També pot ser que us noteu amb menys energia, de manera que us canseu més fàcilment i això us faci més inestables.
L’ictus també pot provocar la pèrdua de sensacions del costat del cos afectat, en particular de les cames. Si no podeu notar on és el peu i la cama, sobretot quan el peu està recolzat a terra, és molt difícil saber-lo moure. Automàticament fareu servir la visió per compensar la falta de sensació i això requereix de molta concentració. Pot resultar esgotador. També és possible que tingueu menys consciència de l’entorn i que, per tant, tingueu més risc de patir relliscades i caigudes.
Si l’ictus ha afectat el cerebel o el tronc cerebral –regions neuronals que controlen l'equilibri– és possible que tingueu vertigen. És a dir, la sensació que un mateix o tot el que us envolta es mou o gira. Per tant, podeu notar mareig i perdre l’equilibri.
Després d'un ictus, moure's i mantenir l'equilibri pot requerir més concentració. Distreure's pot fer més difícil concentrar-se en l’equilibri. De fet, després d’haver caigut moltes persones expliquen que no estaven atents, que pensaven en altres coses o feien diverses coses alhora. Un d’aquests casos és caminar i parlar alhora. Alguns supervivents d'ictus deixen de caminar si es parla amb ells. Altres casos en què l’equilibri es veu compromès passen a l’hora d’afrontar situacions imprevisibles, com trobar-se enmig de multituds, caminar per superfícies desiguals, girar o canviar de direcció en caminar o caminar portant coses.
Alguns ictus poden afectar la capacitat d’interpretar l’entorn. Pot ser difícil mantenir l’equilibri i planificar els moviments si no esteu segurs de la pròpia posició en relació amb l’espai que us envolta.
La visió és un aspecte important de l'equilibri. Els problemes visuals després de l’ictus són força freqüents i variats. Inclouen dificultats per enfocar, visió doble, problemes de mobilitat als ulls i punts cecs. Pot ser més difícil fer ajustaments posturals subtils i ràpids, i moviments per mantenir l'equilibri si no es pot veure clarament l’entorn.
La neglicència espacial, o desatenció, fa que el cervell no processi informació sensorial d’un costat del cos, perquè no en tingueu consciència. Les persones amb negligència espacial poden intentar moure's, oblidant que mouen la cama feble, i patir pèrdues d'equilibri. Poden topar amb objectes que no poden percebre i caure. Hi ha qui experimenta la sensació de trobar-se en posició vertical, fins i tot quan es troba fortament inclinat cap al costat feble, de vegades fins al punt de no poder asseure’s de manera segura.
L’atàxia és el nom que fa referència als moviments maldestres i descoordinats. S'associa als ictus que es produeixen a la part posterior del cervell (cerebel o circulació posterior).
Les persones amb atàxia tenen dificultats per produir moviments ràpids i en l’ordre corresponent. Per exemple, tenen problemes per evitar perdre l’equilibri o recuperar-se d’un moviment brusc o d’una relliscada.
Alguns medicaments generalment prescrits després de l’ictus poden causar marejos o debilitat. Alguns anticoagulants poden provocar sensació de mareig, així com alguns medicaments per la hipertensió. Si teniu dubtes sobre els fàrmacs que esteu prenent, parleu amb el vostre metge. No deixeu mai de prendre cap medicament sense parlar abans amb el vostre metge.
Altres afeccions, no relacionades directament amb l’ictus, també poden causar marejos i pèrdua de l’equilibri. Aquests inclouen infeccions a l’oïda interna, migranyes i confusió a causa d’una infecció del tracte urinari.
Els símptomes de mareig poden variar en gravetat i durada. Els problemes causats per un ictus poden fer que no us pugueu moure de seguida. La impossibilitat de moure-us durant un temps perllongat afecta la capacitat de millora dels problemes d’equilibri. Per això és important la mobilització precoç després de l’ictus. La millora tendeix a ser més ràpida els primers dies o setmanes després de l’ictus, per bé que pot continuar lentament durant mesos, o fins i tot anys. Tothom és diferent i no hi ha un temps fixat per a la recuperació.
Durant l’ingrés hospitalari, el metge rehabilitador o el fisioterapeuta valoren i recomanen les teràpies o exercicis que us poden ajudar en la recuperació. Si ja heu rebut l’alta, i ja heu acabat el vostre procés de rehabilitació ambulatòria o domiciliària, el vostre metge de capçalera us pot derivar al professional adequat.
Els exercicis i l’entrenament de l'equilibri són formes molt eficaces per tractar els problemes d'equilibri. Per ser efectius, cal que els exercicis siguin:
Mantenir l’equilibri mentre seieu al llit o a una cadira pot ser el primer que treballeu amb el fisioterapeuta. Després, el repte està en aconseguir l’equilibri mentre esteu drets, potser amb l’ajuda d’una grua o amb el suport d’altres persones. A continuació, els exercicis poden incloure passos endavant, passar de la posició d’assegut a la posició vertical, practicar l’obtenció d’objectes i mantenir-se dret en superfícies inestables.
La recuperació de l'equilibri pot tenir lloc en sessions individuals amb un fisioterapeuta i també podeu fer els exercicis que us recomanin pel vostre compte o en grup dirigit per un fisioterapeuta a l'hospital o en un entorn comunitari.
Els exercicis poden adoptar moltes formes i han de ser supervisats per un professional que us proporcionarà activitats individualitzades i progressives. Hi ha qui se sent preocupat o té por de caure mentre practica exercicis. Si us preocupa, demaneu consell al vostre terapeuta perquè us ajudi a continuar amb els exercicis i fer la millor recuperació possible.
L’entrenament sobre cinta pot ser útil i forma part d’un programa per augmentar gradualment la resistència. Aquest entrenament us el pot indicar el fisioterapeuta, o el podeu fer seguint les indicacions d’un entrenador format per treballar amb persones amb discapacitat en un gimnàs.
Un simple bastó o un bastó de quatre potes pot millorar l’estabilitat i millorar la vostra confiança, especialment quan camineu fora de casa. Fins i tot, encara que no necessiteu recolzar-vos en un bastó, farà que la gent us deixi més espai i temps per moure-us. És important que tingui la mida correcta així que demaneu ajuda professional a l’hora de triar-lo.
En cas de peu equí, podeu necessitar una ortesi per al turmell. Aquesta fèrula es recolza en el turmell i alça els dits dels peus, de manera que permet posar el pes sobre la cama quan us aixequeu i avançar sense ensopegar. El fisioterapeuta pot prescriure una fèrula o dirigir-vos a l’ortopèdia.