Incontinència

La incontinència és la pèrdua involuntària de la capacitat de controlar la bufeta i els intestins, que provoca pèrdues d’orina i de femta en qualsevol moment i sense ser-ne conscient. Aquesta problemàtica és freqüent, sobretot just després de patir un ictus.

La malaltia pot haver afectat la part del cervell que s’encarrega de controlar la bufeta i els intestins. Però hi ha altres motius pels quals es poden presentar problemes d’incontinència després d'un ictus, per exemple:

• Si no esteu completament conscients o esteu greu després de l’ictus, és possible que us orineu sense que us n’adoneu.
• Si l’ictus ha afectat la capacitat de caminar, potser no arribareu a temps al lavabo.
• Els problemes de comunicació poden dificultar fer saber als altres que necessiteu un lavabo.
• Els canvis en la dieta i el fet de no ser capaç de menjar gaire poden causar restrenyiment, i aquest pot provocar problemes d’incontinència.
• Si ja teníeu problemes lleus d’incontinència abans de l’ictus, el fet de passar molt temps al llit és probable que els empitjori.

Tipus d’incontinència

Pot ser que tingueu problemes amb la bufeta, per anar de ventre o ambdós. Quan passen tots dos alhora se’n diu doble incontinència. Hi ha diferents tipus d’incontinència: 

• Augment de la freqüència. Heu d’anar al lavabo més sovint.
• Incontinència urgent. Necessitat sobtada i incontrolable d’anar al lavabo. En aquest cas, és possible que no tingueu temps d’arribar-hi.
• Incontinència funcional. S’escapa l’orina en tossir, estornudar o fer algun altre esforç físic. També pot escapar-se per la dificultat d’arribar al lavabo a causa de problemes físics o de comunicació.
• Incontinència nocturna. Pot ser de dos tipus. Una és la necessitat d’orinar diverses vegades durant la nit (nicturia) i l’altra és la micció involuntària mentre es dorm.
• Retenció urinària. No poder buidar totalment la bufeta ni contenir una quantitat creixent d’orina a la bufeta.  

Tractaments

Els problemes d’incontinència tendeixen a ser molt pitjors just després de patir un ictus, però sovint milloren molt ràpidament. En la majoria dels casos es recupera el control en les primeres setmanes. Quan no és el cas i els problemes són a llarg termini, la incontinència pot empitjorar i provocar altres problemes si no es tracta. No obstant, la majoria d’aquests problemes es poden tractar, curar o gestionar millor.

Els professionals que us tracten completaran una avaluació per determinar exactament quin tipus de problemes teniu i quina pot ser la seva causa per recomanar-vos els millors tractaments.

Per exemple:

• Entrenament de la bufeta per aprendre a contraure-la gradualment i millorar d’aquesta manera la capacitat de retenir més orina. Això segurament farà que necessiteu anar menys vegades al lavabo i notar-ne les ganes quan en tingueu. 
• Entrenament intestinal per aprendre a retardar-ne el trànsit i millorar-ne el control.
• Exercicis de sòl pèlvic que ajuden a enfortir la musculatura que aguanta la bufeta per aconseguir-ne un millor control.
• Estimulació de la bufeta mitjançant dispositius vibradors que ajuden a buidar-la.
• Medicació que pot ajudar a reduir la quantitat d’orina que produeix el cos o controlar la urgència d’anar al lavabo. També pot ajudar a reduir el moviment dels intestins i millorar-ne el control.
• Tractament pel restrenyiment, ja que de vegades pot ser la causa de problemes d’incontinència.
• Fer canvis a la dieta, ja que això pot ajudar a millorar el restrenyiment o la diarrea.
• Pèrdua de pes, perquè el sobrepès pot afectar la capacitat de controlar la bufeta.