Reorganitzar la vida
Un bon treball en equip és clau per avançar
© Stroke Association 2019. Reproduït per la Fundació Ictus amb el consentiment de la Stroke Association. No es pot utilitzar amb finalitats comercials sense permís. Publicat [maig, 2020]. Més informació
Un ictus pot causar problemes físics i emocionals que poden tenir un impacte en la vostra vida sexual. És molt comú sentir que l’ictus ha afectat i afecta les vostres relacions socials, també la vostra la vida sexual.
Hi ha diverses motius pels quals es poden tenir dificultats per practicar sexe després d’un ictus, com els canvis emocionals, els problemes de comunicació i la incapacitat física. Els problemes sexuals es poden tractar, tant si hi ha dificultats físiques com emocionals, parlant amb un professional de la salut, com el vostre metge de capçalera o un terapeuta. És important demanar informació i consell.
L’ictus també pot provocar desequilibris hormonals en la persona i que això afecti a l’erecció en els homes i en baix desig sexual en les dones. Això succeeix quan l’ictus afecta a parts del cervell que s’encarreguen del control hormonal. Però les causes també poden ser unes altres, com altres patologies prèvies com la diabetis, l’epilèpsia i les malalties del cor.
Aquesta guia pretén explicar-vos els principals problemes sexuals després de tenir un ictus. També ofereix informació pràctica i alguns recursos. De totes formes, us recomanem que parleu amb el vostre fisioterapeuta o terapeuta ocupacional, perquè us doni informació pràctica.
El primer pas per tractar qualsevol problema és parlar-ne. Això no és sempre fàcil. Parlar de qüestions com la manca de desig, les ereccions o els orgasmes pot ser difícil, o podem sentir vergonya. Aquests temes s’haurien de parlar sempre en parella, encara que no s’hagi patit un ictus. Parlar i expressar obertament els vostres sentiments pot ajudar-vos tant en la vostra relació de parella com a resoldre problemes sexuals.
Moltes persones volen consell sobre sexe i relacions sexuals després d'un ictus i hi ha informació disponible. És important conèixer-se i cuidar-se a un mateix. Intenteu viure una vida activa, cultivar hàbits saludables, que incloguin una dieta equilibrada i activitat física de forma regular. Això pot millorar el vostre estat de salut en general i la teva vida sexual.
Algunes persones eviten les relacions sexuals, perquè pensen que pot causar un altre ictus. És cert que la nostra pressió sanguínia pot ascendir durant l’orgasme, però això no vol dir que sigui més probable que en qualsevol altre moment.
Hi ha una excepció rara per a les persones que han patit una hemorràgia subaracnoidea causada per un aneurisma, en què l’activitat física com el sexe pot potenciar un sagnat. Tanmateix si l’aneurisma i els altres factors de risc, com la hipertensió i el tabaquisme, estan controlats, el vostre risc de patir un altre ictus hauria de ser molt baix. És important parlar amb el metge de capçalera sobre el tractament que seguiu i demanar-li informació sobre el risc d’un altre sagnat.
La feblesa muscular física i l’espasticitat (rigidesa del múscul) poden restringir els vostres moviments i dificultar la postura durant les relacions sexuals. Trobar la posició adequada forma part de l’assaig i l’error. Això no és res dolent. Al revés, penseu que pot ser una forma d’explorar tot el que podeu arribar a fer al llit. Pot ser que us sigui més còmode estirar-vos d’un costat. Si teniu hemiplegia d’un costat pot ser que estigueu més còmodes estirats del costat afectat, per així tenir més força amb el braç lliure. L’ús de la lubricació durant el sexe pot ajudar-vos a reduir el dolor i millorar el vostre plaer.
L’espasticitat també pot causar dolor muscular i afectar el plaer durant el sexe, però hi ha tractaments mèdics que el redueixen. Si esteu prenent medicació pel dolor podeu intentar fer coincidir els moments del dia en què us trobeu millor, gràcies a la medicació, per tenir relacions sexuals.
L’ictus també pot haver impactat en la pèrdua de sensibilitat al tacte. O al revés, pot haver-la incrementat i que experimenteu sensacions doloroses com pessics o punxades agudes.
El cansament i la fatiga són problemes molt comuns després d’un ictus. Si l’ictus ha afectat la mobilitat, les tasques diàries més simples que abans fèieu normalment ara poden ser esgotadores. El cansament i la fatiga són potser els problemes més complicats, ja que no us permeten fer activitats amb les quals gaudieu abans de patir l’accident, incloent-hi el sexe. Si esteu cansats, proveu tenir relacions sexuals al matí o al moment del dia en què us sentiu amb més energia.
La incontinència urinària també pot ser una font de preocupació o de vergonya, i una de les causes per les quals la vostra parella vulgui evitar mantenir relacions sexuals. Portar catèters també dificulta a nivell pràctic les relacions sexuals.
Si teniu problemes d’incontinència, proveu de buidar-la abans de mantenir relacions sexuals. Per sentir-vos més segurs podeu protegir el llit amb un plàstic. Si porteu catèters, el vostre metge o personal d’infermeria us poden ensenyar a treure’l i posar-lo. També us poden facilitar una vàlvula que permeti treure-us la bossa del drenatge durant les relacions sexuals.
A les dones, els pot ser útil enganxar-se el catèter a una banda del seu cos amb esparadrap de paper. Als homes els pot ser d'ajuda doblegar el catèter i col·locar-lo al llarg del penis aguantant-lo amb esparadrap de paper o bé amb un preservatiu.
L’ictus pot canviar la nostra vida de moltes formes. Podeu sentir que heu perdut la vostra independència, o que les vostres relacions de parella o amb la família ja no són iguals.
L’ictus pot haver danyat parts del vostre cervell relacionades amb les emocions i això pot comportar que problemes de control d’emocions. Algunes persones tenen dificultat per controlar el seu estat d’ànim, per això estan constantment enfadades o irritables. Això pot dificultar encara més mantenir relacions sexuals.
És normal sentir-se desanimat o deprimit després d’un ictus. Aquesta sensació pot provocar una pèrdua d’interès en el sexe. Són pocs els casos en què la persona està desinhibida i té més desig sexual. Això pot fer que la seva conducta canviï i que comenci a parlar obertament sobre el seu desig o temes relacionats amb sexe. Això pot inquietar i avergonyir al seu entorn. És un problema difícil de tractar, però és important poder compartir aquesta situació amb el vostre metge de capçalera, que us oferirà consell o us derivarà a un especialista.
Probablement, l’ictus canviarà radicalment la vostra vida i la de qui us envolta. En el cas de les relacions de parella, els vostres rols poden canviar o alterar-se per culpa de la malaltia. Cal donar-se un temps per acceptar-ho i acostumar-s’hi. El fet que la vostra parella sigui el vostre principal cuidador també pot afectar la vostra relació. Patir un ictus afecta a la confiança i autoestima i pot provocar inseguretat.
Hi ha persones a qui els hi costa parlar de sentiments o es fan les fortes per intentar donar més suport a l’altra. Però no parlar d’aquests sentiments i d’aquestes sensacions pot generar tensió i ressentiment en la parella. Per exemple, pot ser que un dels dos tingui ganes de tenir relacions sexuals mentre que l’altre ha perdut l’interès. Si no es resol, això també pot ser una font de tensió. La parella ha d’intentar parlar obertament dels seus sentiments. Un primer pas és escoltar-se l’un a l’altre per mantenir una relació positiva i sana de parella.
Si no teniu parella, un ictus de vegades pot ser un problema afegit per trobar una nova relació. Per exemple, pot ser difícil si teniu problemes de mobilitat i de comunicació. L’ictus pot afectar la vostra confiança i autoestima. Tanmateix, moltes persones estableixen relacions felices i sanes després d'un ictus.
Parleu amb la vostra parella sobre les coses que trobeu difícils i intenteu trobar una forma perquè puguin ser més fàcils. Digueu-li com us sentiu i escolteu el que la vostra parella us hagi de dir.
Us podeu sentir insegurs en treure el tema del sexe, però mantenir una conversa honesta sobre les vostres pors i dificultats és el primer pas per poder fer canvis. Trobeu el moment per parlar-ne, quan ningú us hagi d’interrompre i trieu un lloc on us sentiu còmodes i segurs. Sovint és més fàcil parlar de sexe quan no esteu a la vostra habitació, així eviteu estar sota pressió. Feu torns de paraula i escolteu-vos l’un a l’altre.
Parlar dels nostres sentiments és sempre difícil, fins i tot amb una persona propera. Per tant, pot ser profitós demanar i rebre consell d’un professional. Rebre consell professional sobre la vostra relació de parella us permet tenir un espai segur on pugueu parlar obertament de les dificultats en les quals us trobeu. Podeu rebre consell professional individualment o en parella. Si teniu parella podeu triar si preferiu rebre consell de forma individual o acompanyats. Normalment, el professional us farà preguntes a un i altre, perquè expliqueu què us passa i expresseu els vostres sentiments.
La teràpia sexual us pot ajudar a focalitzar-vos en l’àmbit físic de les relacions sexuals. Un terapeuta sexual us pot ajudar a lidiar amb els problemes i a trobar solucions que us puguin ajudar a tots dos. En una teràpia es fa feina parlant i el terapeuta us pot fer suggeriments de coses que podeu intentar fer a casa.
Si teniu problemes de comunicació com afàsia o disàrtria, digueu-li al vostre logopeda i a la vostra parella. Així podreu trobar un camí per comunicar-vos l’un amb l’altre. Pot ser difícil però proveu de ser pacients, tot va millorant amb el temps i així trobareu una manera de poder-vos expressar el que vulgueu l’un a l’altre.
Si us sentiu anímicament desanimats o deprimits, parleu amb el vostre metge o qualsevol professional sanitari, ja que hi ha diverses maneres d’ajudar-vos. El vostre metge de capçalera us pot recomanar fer teràpia. A teràpia tindreu l’espai i el temps necessaris per parlar lliurement amb un professional de temes difícils, com el sexe.
Els antidepressius sovint també ajuden. Però hi ha medicació que pot disminuir la libido. Al mercat hi ha diferents tipus de medicaments antidepressius i, per tant, podeu provar quin és el que us va millor, sempre sota prescripció mèdica. Per això és important compartir amb el vostre metge de capçalera aquestes experiències i qualsevol problema.
Poques persones tenen ganes de tenir relacions sexuals quan estan tenses o amb ansietat. Per tant, si us sentiu així és aconsellable que us doneu temps per estar millor abans d’intentar-ho. Trieu amb la vostra parella un moment en el qual tots dos us sentiu relaxats i sapigueu que ningú no us molestarà. Demostrar afecte i estima l’un per l’altre és molt important. Cada parella té la seva pròpia manera de fer les coses. Es pot començar donant abraçades, banyant-se junts o simplement llançant una floreta a la vostra parella.
Sobretot recordeu que quan teniu relacions sexuals no s’ha d’actuar. No hi ha triomfs ni fracassos i no té perquè ser sempre perfecte. Recordeu que hi ha moltes formes d’expressar els vostres sentiments i sentir-vos propers amb l’altra persona. Podeu començar per redescobrir el cos de la vostra parella sense voler arribar necessàriament a l’orgasme. Molta gent sent plaer amb les carícies, els petons o amb un massatge.
El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ens parla del ‘petting’ a la seva web. El ‘petting’ és practicar sexe sense penetració. Es refereix a l'estimulació amb carícies, petons, abraçades i masturbacions mútues que ens porta al coneixement propi i al de la nostra parella.
És molt recomanable practicar el ‘petting’ abans de tenir relacions amb penetració, així descobrireu junts el plaer. Us aconsellem temps i paciència. El ‘petting’ us pot servir després d’un ictus per redescobrir a la vostra parella.
Quan una dona s’excita, la seva vagina hauria d’estar naturalment hidratada i lubricada. Si això no passa, mantenir relacions sexuals pot ser molest i dolorós.
Els principals tractaments a provar són:
Si els homes teniu problemes per tenir o mantenir una erecció és important que parleu amb el vostre metge de capçalera. Els problemes d’erecció poden ser un indici d’altres problemes de salut com problemes cardíacs, d’hipertensió o diabetis. El vostre metge de capçalera podrà ajudar-vos a tractar els símptomes que us estan causant aquests problemes. Us podeu sentir cohibits en parlar d’aquests temes, però penseu que poden ser vitals per la vostra salut.
Si el problema d’erecció és conseqüència de l’ictus, a continuació us detallem algunes solucions pràctiques i tractaments disponibles.
Alguns canvis com perdre pes, si teniu sobrepès o obesitat, deixar de fumar i reduir el consum d’alcohol poden ajudar-vos a millorar els vostres problemes d’erecció. Estar actius, fer activitat física, reduir l’estrès i tractar els símptomes de l’ansietat i la depressió també poden ser beneficiosos.
La medicació anomenada Phosphodiesterase-5 (PDE-5) és un inhibidor que fa augmentar temporalment el flux sanguini al penis. La marca més coneguda és la Viagra, però n’hi ha d’altres com Cialis, Levitra i Spedra. De totes formes aquesta medicació s’hauria d’evitar fins a tres mesos després d’un ictus i quan tingueu la tensió arterial regulada. Consulteu sempre abans amb el vostre metge.
No podeu prendre aquest tipus de medicació si teniu problemes cardíacs, la tensió baixa o esteu prenent medicació per hipertensió. Tampoc la podreu prendre si teniu risc de priapisme (erecció persistent), erecció dolorosa, o ereccions de llarga duració que poden tenir els homes amb anèmia de cèl·lules falciformes.
Els efectes secundaris d’aquests medicaments pot causar mal de cap, nàusees i erupcions cutànies.
La bomba de buit és un tub de plàstic transparent que es col·loca sobre el penis. Aquest tub està connectat a una bomba que crea el buit. En pressió, l’augment de la pressió sanguínia pot provocar l’erecció. No s’ha de fer ús de la bomba de buit si s’està prenent medicació anticoagulant, com per exemple warfarina. Com sempre, consulteu abans amb el vostre metge.
L’alprostadil és una hormona artificial, sovint en format de pastilla que s’inserta a la uretra, el conducte que porta l’orina des del ronyó al penis, mitjançant un aplicador especial. Això fa que incrementi el flux sanguini en el penis produint una erecció al cap d’entre cinc i quinze minuts. L’alprostadil també està disponible en dosis injectables.
Aquest medicament no es pot utilitzar si es pateix de priapisme, ereccions prolongades o anèmia cel·lular falciforme. Com sempre, consulteu abans amb el vostre metge. Els possibles efectes secundaris d’aquest medicament són baixada de pressió i mareig.
Si sospiteu que la medicació està interferint en la vostra vida sexual parleu amb el vostre metge de capçalera. Potser us pot canviar la medicació però, mai no la canvieu o la deixeu de prendre sense haver parlat prèviament amb el vostre metge.
És important parlar amb el vostre metge de capçalera o el vostre ginecòleg, perquè us informi sobre els anticonceptius disponibles i quin és l’adequat en el vostre cas.
Les dones que han patit un ictus isquèmic o un ictus transitori (AIT), probablement no podran prendre píndoles anticonceptives orals. Els anticonceptius orals contenen estrogens que augmenten el risc de formació de coàguls. Els implants anticonceptius, els pegats i els sistemes intrauterins (IUS) també contenen hormones, tot i que alguns no tenen estrogens. També hi ha l’opció anticonceptiva no hormonal com el preservatiu, la copa anticonceptiva o els dispositius intrauterins (DIU).
Tant els IUS com els DIU són dispositius anticonceptius en forma de T, d’uns 3 centímetres de longitud, que es col·loquen a l’interior de l’úter. Un DIU està fet amb coure i no conté cap hormona, mentre que l’IUS allibera una petita quantitat de l’hormona levonorgestrel directament a l’úter.
Per evitar malalties de transmissió sexual, s’ha d’utilitzar preservatiu femení o masculí. Pel sexe oral podeu utilitzar el preservatiu o el quadrat de làtex. N’hi ha amb sabor a menta, vainilla o baia, i per això s'utilitzen per evitar la transmissió de virus i bacteris durant el sexe oral. Si utilitzeu preservatius no utilitzeu lubricants o cremes, ja que pot fer que el preservatiu es trenqui.
Hi ha un xat i una bústia de correu electrònic disponible per fer consultes a un professional. Inclou els següents apartats: casal LAMBDA, la contracepció d’urgència, els mètodes anticonceptius, l’abús, l’assetjament i les agressions sexuals, l’assetjament virtual, les infeccions de transmissió sexual, l’embaràs, l’afectivitat i la sexualitat. Tot i estar dirigit a la gent jove, la informació que inclou pot ser útil a qualsevol edat.
http://sexejoves.gencat.cat/ca/inici/
Inclou apartats com la pastilla del dia després, afectivitat i sexualitat, mètodes anticonceptius, infeccions de transmissió sexual, agressions sexuals, i recursos de suport i ajuda.
https://ajuntament.barcelona.cat/joves/es/canal/sexualitat
Gran Via de les Corts Catalanes, 617, 3-3
(entre Passeig de Gràcia i Pau Claris)
08007 Barcelona
Telèfon: 93 215 58 83
Email: secretaria@iesp.cat
Horari: de dilluns a divendres, de 9.00h a 21.00h
Teràpia sexual, sexologia, teràpia individual, teràpia de parella, psicologia gai i lesbiana, fisioteràpia sòl pèlvic, consultes online/Skype, tallers.
Telèfon: 93 305 53 22
Horari: de dilluns a divendres 10.00h - 19.00h
https://plataformalgtbicat.blogspot.com/
Contacte: plataformalgtbi.cat@gmail.com