Comparteix
Printer Friendly, PDF & Email

Ictus infantil (es)

L’ictus infantil és poc freqüent en comparació amb l’ictus en els adults, però se sap que cada any a Catalunya entre dos i dotze infants de cada 100.000 patiran un ictus. Es desconeix el número exacte de casos d’ictus a l’edat infantil, però aquesta malaltia es troba entre les deu causes de mort infantil més freqüents.

L’accident cerebrovascular pot passar a qualsevol edat. Un ictus es considera infantil des del naixement fins als 18 anys. És probable que les causes i els efectes de l’ictus siguin diferents segons l'edat del nen.

Causes

Un ictus es produeix quan hi ha una interrupció del subministrament de la sang a una part del cervell. Com en el cas dels adults, hi ha dos tipus principals d’ictus. En els ictus isquèmics, la causa de la malaltia és un bloqueig en el subministrament de la sang al cervell pel taponament d’un vas sanguini. En els ictus hemorràgics, hi ha un vessament de la sang al cervell pel trencament d’un vas sanguini.

Els nens també poden tenir un atac isquèmic transitori (AIT), que es produeix quan la interrupció del subministrament de la sang al cervell és molt breu. Els símptomes tenen una durada de només uns minuts o unes hores i en general desapareixen completament en menys de 24 hores.

A l’edat infantil, l’ictus sovint s’associa a afeccions existents, sobretot malalties congènites cardíaques i malalties de cèl·lules falciformes. Altres factors de risc són les malalties infeccioses, els traumatismes al cap o al coll, i problemes vasculars o sanguinis. L’ictus en els nadons pot ser degut a un trastorn de coagulació de la sang que pot tenir la mare o el nadó.

Molts dels ictus infantils estan desencadenats per més d’un factor de risc, però també poden afectar a infants sans i sense causa aparent. Al voltant d’un 10% dels casos d’ictus infantils tenen causa desconeguda.

Diagnòstic

L’ictus és una emergència mèdica. Si el vostre fill presenta símptomes similars als d’un ictus s’ha de trucar immediatament al 112.

Els símptomes poden ser diferents d’un infant a un altre i dependran del lloc del cervell on es produeixi l’ictus, de l’àrea afectada per la manca d’irrigació, de la seva salut general i de la rapidesa amb què pugui rebre tractament. L’infant pot tenir problemes per caminar, estar dret, córrer o moure un braç. El menor pot ignorar un costat del cos, tenir dificultats per mantenir l’equilibri i coordinar els moviments. També pot afectar el pensament, les emocions, la comunicació, les sensacions i la visió. Pot ser que tingui problemes per anar al lavabo o per empassar.

Un cop a l’hospital, un pediatre o un neuròleg pediàtric atendrà al menor. S’ha de fer una exploració neurològica el més aviat possible per confirmar si el vostre fill ha patit un ictus. Hi ha proves d’imatge (TAC, ressonància) que permeten veure la zona afectada del cervell. També es poden fer proves de sang per comprovar si hi ha infeccions, problemes químics o problemes de coagulació que puguin causar l’ictus.

Noves guies clíniques

El baix número d’ictus pediàtrics, el desconeixement general de la població sobre aquests casos, així com les diferents manifestacions i la diversitat de problemes amb què es pot confondre, fan que el retard en el diagnòstic sigui habitual.

Recentment s’han elaborat i publicat guies d’actuació en l’ictus pediàtric. Les principals recomanacions són:

  • L’utilització del RÀPID per identificar de forma ràpida els símptomes de l’ictus.
  • La realització d’una prova d’imatge cerebral dins la primera hora d'admissió hospitalària, a tots els nens amb sospita d’ictus. 
  • S’ha preveure la rehabilitació des del moment del diagnòstic i gestionar-ne la continuïtat sempre que el nen ho necessiti. 

Tractament 

Quan el metge diagnostiqui el tipus d’ictus que ha patit l’infant, podrà decidir el millor tractament per evitar seqüeles. De moment, es coneix poc com es pot prevenir un altre ictus, però hi ha diferents teràpies que contribueixen a evitar-lo.

La rehabilitació precoç millorarà les possibilitats de recuperació. Moltes persones creuen que els nens es recuperen completament després d’un ictus, perquè el seu cervell encara es desenvolupa i és molt plàstic, però és més precís dir que els nens s’adapten millor als efectes de l’ictus i als seus canvis.

Necessitats després de l’ictus en la infància

Un estudi recent, dut a terme a Anglaterra per identificar les necessitats dels nens, els joves i les seves famílies després d’un ictus en la infància, identifica dificultats en les activitats escolars, així com també en les activitats de lleure.

En general, els pares es mostren satisfets amb l’atenció rebuda. Però, alhora estan preocupats per com gestionar el dia a dia i les necessitats de rehabilitació després de marxar de l’hospital. Destaca la necessitat de coordinació dels diferents serveis i la de gestió de cites per donar suport a les famílies.

Els pares també descriuen l’impacte en la família, ja que es tracta d’un esdeveniment inesperat del qual en desconeixen les conseqüències i els recursos que tenen a la seva disposició. Els progenitors també expressen la necessitat de poder tenir accés a informació puntual i a mida en diferents moments i també detecten dificultats per saber com informar-se i treballar millor amb les escoles. 

Podeu llegir un resum de les conclusions principals de la investigació. 

https://www.stroke.org.uk/childhood-stroke/needs-after-stroke-childhood